Més enllà dels favo­ri­tis­mes per­so­nals, de les exa­ge­ra­ci­ons per gene­rar expec­tació o de les dosis de patri­o­tisme exa­cer­bat d’alguns mit­jans espa­nyols, el cert és que la nova fórmula de la Fórmula 1, sac­se­jada pel regla­ment tècnic que ha ideat una ment per­versa com la del direc­tor tècnic Ross Brawn, fun­ci­ona. Tres pilots en un moca­dor jugant-se la pole del Gran Premi de Bah­rain en l’últim intent, un doblet de Fer­rari en la cursa amb Char­les Leclerc pri­mer i Car­los Sainz, segon, amb els dos Red Bull –Max Vers­tap­pen i Ser­gio Pérez– fora de com­bat per un doble pro­blema en el sis­tema de com­bus­ti­ble i l’encara bo de Mer­ce­des amb Lewis Hamil­ton i George Rus­sell, que mai abans s’havien con­for­mat tant amb un ter­cer i un quart llocs cai­guts del cel, donen a enten­dre que el mètode, de moment, ha tin­gut resul­tats. O almenys ha remo­gut l’statu quo. El clímax de l’última cursa de l’any pas­sat en què Vers­tap­pen va gua­nyar el títol davant Lewis Hamil­ton a Abu Dhabi és ini­gua­la­ble, però el GP de Bah­rain ha estat far­cit d’impre­vi­si­bi­li­tat i d’avançaments.

Està clar que els Fer­rari tenien un som­riure per sota el nas quan tot­hom asse­gu­rava que havien fet un pas enda­vant. Ja sabien que tenien un coet i no ho van fer del tot evi­dent fins dis­sabte, quan es va defi­nir la gra­e­lla. Mer­ce­des, en canvi, neces­sita pro­gres­sar. Però tant Fer­rari, que fa dos anys va ser sisè en el mun­dial de cons­truc­tors –una humi­li­ació–, amb Leclerc vuitè, com Red Bull, faran bé de sumar el màxim de punts abans que no millori