MotoGP

Francesco Bagnaia i tot el pes de la història

MotoGP. El torinès conquereix el primer títol per a Ducati des del 2007 i es converteix en el primer italià que venç amb una marca del seu país des que Agostini ho va fer el 1972, amb MV Augusta

L’època hegemònica de Marc Márquez forma part del pas­sat i Fran­cesco Bag­naia (Torí, 1997) és el ter­cer pilot campió del món de MotoGP (Joan Mir, el 2020 i Fabio Quar­ta­raro, el 2021) des que el cer­verí va dei­xar el tron i va entrar en una espi­ral de lesi­ons i inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques. El títol del torinès serà recor­dat per haver pro­ta­go­nit­zar la remun­tada més bèstia de la història en la cate­go­ria reina –91 punts res­pecte de Quar­ta­raro–, però també per evo­car temps pretèrits. Bag­naia és el pri­mer pilot de Ducati a asso­lir el títol mun­dial des que ho va acon­se­guir l’aus­tralià Casey Sto­ner, el 2007. Des d’ales­ho­res, no van ser capaços d’acon­se­guir-ho dos dels grans refe­rents del moto­ci­clisme italià, com Valen­tino Rossi i Andrea Dovi­zi­oso. Encara cal retro­ce­dir molt més enllà, fins a 50 anys enrere, per tro­bar un campió italià amb una moto transal­pina. Va ser el 1972, amb Gia­como Agos­tini pilo­tant una MV Augusta.

La presència de dues lle­gen­des ita­li­a­nes, Agos­tini i Rossi, en el box de Ducati en el cir­cuit de Xest evi­den­cien fins a quin punt el títol de Bag­naia s’havia con­ver­tit en una qüestió d’orgull naci­o­nal. El nou campió ho va remar­car: “Allí dins vaig veure mol­tes cares que plo­ra­ven i ha estat fantàstic. Jo també estava plo­rant. Sen­tia tot aquest pes sobre les meves espat­lles, d’haver estat capaç de tor­nar tota la con­fiança que havien dipo­si­tat en mi.” “Dis­sabte vaig estar par­lant amb Vale [Valen­tino Rossi] i em va dir ‘t’has de sen­tir orgullós de tenir aquesta pos­si­bi­li­tat, no tot el món pot sen­tir aquesta pressió i aquesta ansi­e­tat, però te n’has d’enor­gu­llir i gau­dir-ne’. Això és el que vaig inten­tar fer, però no em van fun­ci­o­nar, tot i que estic molt feliç de qui és el meu men­tor i el meu líder.” Diu­menge tot eren som­riu­res i feli­ci­ta­ci­ons, però el fla­mant campió del món admet haver vis­cut moments com­pli­cats a mitja tem­po­rada. “El moment més difícil va ser al cir­cuit de Sach­sen­ring. Em sen­tia com­pe­ti­tiu, però vaig caure i només em veia com un pilot molt ràpid, però amb molts alts i bai­xos, i que em fal­tava regu­la­ri­tat. A par­tir d’aquest moment vaig assu­mir el meu pro­blema i penso que he millo­rat molt en el camp per­so­nal.” “Després de la cai­guda havia per­dut la fe en el cam­pi­o­nat, però una hora després de la cursa vaig tor­nar a pen­sar que podia ser campió una altra vegada i a la segona part de la tem­po­rada hem fet un gran pas, ana­lit­zant perquè vaig come­tre totes aque­lles erra­des i crec que ens merei­xem aquest títol”, va asse­gu­rar.

Aquells models 996 i 998

La vin­cu­lació de Bag­naia amb les cur­ses de motos, i en espe­cial de Ducati, li ve de família. El seu pare i el seu oncle n’eren grans afi­ci­o­nats. Se l’empor­ta­ven als cir­cuits i ja des de ben petit es va que­dar ena­mo­rat de les Ducati i el seu so carac­terístic, ja que el seu oncle va tenir els models 996 i 998. Ara pot pre­su­mir de ser el pri­mer pilot en la història de la marca que ha asso­lit qua­tre victòries con­se­cu­ti­ves (Assen, Sil­vers­tone, Red Bull Ring i Misano), i el ter­cer de la fàbrica de Borgo Pani­gale amb més tri­omfs, només per dar­rere de Sto­ner i Dovi­zi­oso. Amb set victòries aquest curs, només Sto­ner (10) en va obte­nir més en una sola tem­po­rada.

El número 21

Com la majo­ria de pilots, Bag­naia també té la seva història sin­gu­lar amb el número que porta en el seu care­nat, el 63. El seu número favo­rit és el 21 i el que por­tava les qua­tre tem­po­ra­des en la seva etapa a Moto3. Quan el 2017 va pujar de cate­go­ria (Moto2), el seu número ja estava ocu­pat pel seu com­pa­tri­ota Franco Mor­bi­de­lli i va optar per sumar 21+21 i apos­tar pel 42. Pecco va fer la mateixa ope­ració quan va fer el salt a MotoGP, el 2019. El 42 estava ocu­pat per Àlex Rins i es va decan­tar per sumar tres cops 21, i així és com va sor­gir el 63 que aquest curs ha lluït amb llum pròpia fins a coro­nar-se campió del món.

LES XIFRES

2
títols
mundials: el de MotoGP el 2022 i el de Moto2 el 2018

EL PROTAGONISTA

21
victòries
assolides en el mundial de velocitat: 11 en MotoGP, 8 en Moto2 i 2 en Moto3
13
‘pole position’:
6 en MotoGP, 6 en Moto2 i 1 en Moto3
Sentia tot aquest pes sobre les meves espatlles, el fet de ser capaç de tornar tota la confiança que havien dipositat en mi
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)