Més motor

Motor

El nou rei de Le Mans

El pilot de Lloret de Mar va compartir la seva època de kàrting amb Àlex Palou i va formar part del programa del RACC

Molina va arribar l’any 2017 al campionat del món i va guanyar les European Le Mans Series l’any 2021

Miquel Molina (Lloret de Mar, 1989) es va convertir diumenge en el segon pilot català que guanya les 24 Hores de Le Mans, després de Marc Gené l’any 2009. En la seva vuitena participació en la cursa francesa, el lloretenc ha aconseguit el que havia somiat tota la vida. Amb 34 anys, i després de 20 temporades de carrera al món de les quatre rodes, Molina ja s’ha instaurat com un dels millors pilots de la història de Catalunya després d’aquesta victòria en el campionat del món de resistència amb l’equip Ferrari. Això sí, el camí no ha estat gens fàcil i l’esforç ha estat considerable fins a aconseguir-ho.

Inicis al programa del RACC

Miquel Molina va començar la carrera esportiva amb uns set anys i, com la majoria –però encara més en el seu cas ja que el seu pare, Mariano Molina, havia estat un destacadíssim pilot amb diversos títols a les vitrines–, va iniciar-se en el kàrting, on va guanyar el campionat júnior de Catalunya l’any 2001 i el d’Espanya l’any 2003. Precisament, durant aquells anys, va tenir l’oportunitat de compartir equip amb un jove Àlex Palou, en un equip fundat pel mateix Molina pare. L’any 2005, el RACC va crear el programa Joves Pilots i Molina va formar part de la primera promoció d’aquella piràmide de promoció que tenia com a objectiu portar un dels seus pilots a la F-1. Un cop fet el salt als circuits grans, va ser sisè en la Formula Renault 1.6 el 2004, la mateixa posició que va aconseguir dos anys després en el campionat d’Espanya d’F3. Aquell mateix 2006, va debutar en la Formula Renault 3.5. El seu millor resultat en el campionat va ser un quart lloc, el 2008. Ell i Jaume Alguersuari estaven en disposició de saltar a la F-1 però aquella pugna no la va guanyar el pilot de Lloret. El 2009 va disputar la primera reunió de la Superleague Formula, una categoria que es basava en l’associació de clubs de futbol i equips d’automobilisme. Entrada la nova dècada, va iniciar la seva nova aventura en el campionat alemany de turismes, el DTM. S’hi va estar sis anys i va obtenir una victòria el 2015 i dues el 2016, que no li van servir perquè Audi el renovés. Per això, va fer un canvi important el 2017.

Destaca en la resistència

Després del DTM va arribar al campionat del món de resistència (WEC), en què va participar en les seves primeres 24 Hores de Le Mans, en què va ser cinquè. A poc a poc, va anar progressant, fins al 2021, en què es va proclamar campió de les European Le Mans Series, guanyant les 24 Hores de Spa-Francorchamps. L’any passat, amb el retorn de Ferrari al WEC, Molina va arribar a la categoria màxima, el Hypercar, i, un any després, ha guanyat les 24 Hores de Le Mans, el major èxit.

De turismes a ‘hypercars’
Miquel Molina va competir durant 13 anys exclusivament amb turismes, fins que, l’any passat, va passar amb Ferrari a pilotar en la classe ‘hypercar’. Després de no poder lluitar l’any passat per la victòria fins al final –va acabar cinquè–, aquest any ha aconseguit el triomf més important de la seva carrera.
8
vegades
ha participat Molina en les 24 hores de Le Mans, i aquesta ha estat la seva primera victòria.
3
triomfs.
Amb el de Le Mans, Molina suma la tercera victòria en el WEC, la primera a Ferrari i sota el reglament ‘hypercar’.
2
campionats
ha aconseguit Miquel Molina: l’SprintX GT Championship el 2018 i les ELMS el 2021.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.