Tant de bo que sí [riu]. Encara queda, però evi­dent­ment que seria un número molt atrac­tiu. Ja hem acon­se­guit molt més del que mai hauríem somiat, però per què no pen­sar a anar sumant més, que és el que ens ha por­tat fins aquí? D’això es tracta, d’inten­tar sumar al màxim de títols pos­si­ble.

Exacte. Sem­blava una fita ini­ma­gi­na­ble, però un cop som aquí, i encara més tenint con­tracte amb Rep­sol Honda fins al 2027, està clar que ho inten­ta­rem. Sabem que és molt com­pli­cat perquè arri­barà un moment que el meu ren­di­ment tindrà una dava­llada, però inten­ta­rem allar­gar-ho al màxim pos­si­ble.

Cada vegada costa una mica més, però la moti­vació la tinc perquè m’agrada molt el que faig. Men­tre física­ment pugui estar a dalt, con­ti­nu­a­rem per donar al màxim.

Cada títol és dife­rent i en con­cret aquest últim ha estat espe­cial pel fet d’haver-lo gua­nyat a Andorra, envol­tat de tots els meus amics i de molta gent que feia temps que no m’havia vin­gut a veure. Aquests títols que acon­se­guei­xes després d’haver gua­nyat la prova i que pots cele­brar al moment amb tota la teva gent són més espe­ci­als i els recor­des durant molt de temps.

Ha anat molt bé. Hem can­viat coses res­pecte a l’any ante­rior i això ens ha fet ser més con­sis­tents i regu­lars, i estic molt con­tent i orgullós d’haver-ho acon­se­guit.

Com sem­pre dic, per a ells deu ser una gran putada tenir-me aquí, però per con­tra el dia que em gua­nyin també s’hi haurà de donar molt més valor. Segur que ha de ser una gran moti­vació quan llui­tes per un objec­tiu que encara no has pogut acon­se­guir.

Seria un any increïble i per­fecte per a l’equip. Que­den dues cur­ses impor­tants per a ell i inten­ta­rem que ho acon­se­gueixi.

Per una part, una mica de tris­tesa i per l’altra, un enorme reco­nei­xe­ment per aquesta car­rera espor­tiva tan bèstia que ha fet, amb sis títols mun­di­als. Se l’ha de feli­ci­tar perquè s’ha man­tin­gut a dalt fins als 42 anys i, en aquest sen­tit, per mi no deixa de ser un exem­ple. En certa manera, ho vam poder cele­brar en el trial de les naci­ons, en què vam viure una jor­nada molt espe­cial. Han estat molts anys de lluita espec­ta­cu­lars i el fet que ell es retiri vol dir que a mi ja em queda menys.

Penso que hem fet un pas enda­vant amb el regla­ment, fent-lo molt més sen­zill. Amb l’estop, pots anar enda­vant i endar­rere, i així la gent també el pot enten­dre més. En tot cas, penso que encara hem d’apro­par més l’esport a la gent. Hem tin­gut pro­ves molt bones, en què el públic s’havia de moure molt poc i ente­nia molt bé la cursa, i d’altres que cos­tava més. Les cur­ses són molt visu­als i espec­ta­cu­lars, però ho hem de posar fàcil perquè som un esport mino­ri­tari.

Queda lluny perquè serà quan em retiri, però sí que m’agra­da­ria que quedés un record. Encara hem de mirar on es fa i com es fa. Són molts títols durant molts anys i el meu pare ho guarda tot.