Ral·lis

AMAN BARFULL

DIRECTOR DE CARRERA DEL RAL·LI RACC CATALUNYA-COSTA DAURADA

“Si cobrar entrada fos la solució, ho hauríem de fer”

El canvi més important en més de vint anys de ral·li del mundial ha estat la millora substancial de la seguretat del públic

L'organització del ral·li és la feina de tot un any de l'equip de professionals del RACC

Escolanet abans que frare.
El 1981, Aman Barfull (Viladrau, 1954) va ser el guanyador de la tercera edició del Volant RACC (la fórmula de promoció de pilots de ral·lis creada pel club català, que encara es disputa). Director de l'Àrea Esportiva del RACC i director de carrera del Ral·li Catalunya-Costa Daurada, és vicepresident de la Comissió de Ral·lis de la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) i membre de la comissió del campionat del món de ral·lis.
Un tram ha de ser selectiu des del punt de vista del pilotatge, però també ha d'oferir seguretat per al públic

No hi ha un rànquing d'excel·lència de les pro­ves pun­tu­a­bles per al mun­dial de ral·lis, però si n'hi hagués un, el Ral·li Cata­lu­nya-Costa Dau­rada esta­ria entre els pri­mers. El seu màxim res­pon­sa­ble, Aman Bar­full, ens explica per què.

Aquest és el ral·li més ben orga­nit­zat del mun­dial?
Nosal­tres pro­cu­rem que sigui un dels millors, i així ens ho tenen reco­ne­gut. Inten­tem cobrir totes les expec­ta­ti­ves dels cons­truc­tors, els pilots i els patro­ci­na­dors i pro­mo­tors que envol­ten el cam­pi­o­nat, intro­duint sem­pre nove­tats que puguin mar­car la diferència.
Quina pri­o­ri­tat hi ha a l'hora d'esco­llir un tram: el repte espor­tiu, la segu­re­tat...?
Dins de tots els trams, mirem els que siguin selec­tius des del punt de vista del pilo­tatge, i –de tots aquests– els que en l'àmbit del públic ens puguin ofe­rir segu­re­tat, és a dir, que tin­guin llocs sufi­ci­ents perquè hi vagi el públic i no com­porti pro­ble­mes poste­ri­ors. Si un tram fos molt bo però no hi cabés ningú, no el podríem fer. A més a més, hem de com­plir uns quilòmetres màxims de pneumàtics i de gaso­lina. Tot això és un puzle que hem d'anar mun­tant.
Estan satis­fets amb l'actual fórmula mixta?
Sí. Al prin­cipi els cons­truc­tors s'hi van mos­trar poc incli­nats, perquè deien que la prova s'enca­ri­ria. Però no és així, perquè tenen l'assistència aquí i igual­ment can­vien les sus­pen­si­ons: tant és treure les de terra i posar les d'asfalt com treure'n unes d'asfalt i tor­nar-ne a posar unes altres d'asfalt. I pneumàtics, tant és por­tar tants d'asfalt com mei­tat de terra i mei­tat d'asfalt. A més, amb la terra es gua­nya en espec­ta­cu­la­ri­tat. Avui dia tot­hom ho ha assu­mit i és una fórmula que fun­ci­ona.
I quin és el canvi més gran que hi ha hagut en aquests més de 20 anys de ral·li del mun­dial?
Hi va haver un canvi molt impor­tant a par­tir del 1995, amb la segu­re­tat del públic. Vam fer un pas enda­vant inten­tant diri­gir els espec­ta­dors cap a les zones de públic, i vam tenir la sort de comp­tar amb una afició entesa, que de seguida va enten­dre el mis­satge i sem­pre ens ha aju­dat amb la seva col·labo­ració, una cosa vital per a la pròpia super­vivència del ral·li.
Aquest any també hi ha hagut can­vis.
Sí, la sor­tida de Bar­ce­lona i el tram urbà de Salou. Aques­tes nove­tats no afec­ten el ves­sant espor­tiu o com­pe­ti­tiu, sinó que pre­te­nen fer créixer el ral·li mediàtica­ment, que se'n parli més per bus­car més retorn.

Què hi ha del sug­ge­ri­ment que els va fer Luis Moya, un tram urbà a Bar­ce­lona?

Ara per ara, Salou, Port Aven­tura i la Costa Dau­rada són el nos­tre lloc pel que fa als trams. Sí que neces­sitàvem incor­po­rar una gran capi­tal, perquè això ens fa dife­rents i fa el ral·li més gran. A par­tir d'aquí, es poden fer més coses si hi ha dis­po­sició, però no ens hem de pre­ci­pi­tar. El ral·li ha d'anar crei­xent a mesura que ho vagi neces­si­tant.

I es plan­te­gen cobrar entrada per acce­dir als trams, com ja es fa en altres països?

Això seria una solució òptima en un moment en què els patro­ci­na­dors són escas­sos. El que passa és que als ral·lis el públic no està acos­tu­mat a pagar i hem anat aguan­tant, però és pos­si­ble que algun dia no tin­guem cap més remei que fer-ho, per a la super­vivència del ral·li. No vull dir que l'any que ve es faci, però si algun dia veiéssim que és l'única solució per aguan­tar el ral·li, ho hauríem de fer.

La falta d'un patro­ci­na­dor prin­ci­pal gran fa mal, oi?

Sí, això es nota. Si tinguéssim un gran patro­ci­na­dor i totes les ins­ti­tu­ci­ons que ja tenim del ter­ri­tori, ja aniríem bé.

Ens pot donar una xifra glo­bal del pres­su­post de la prova?

Estem una mica per sobre de dos mili­ons d'euros, però n'hi ha de més de qua­tre, com Por­tu­gal i Finlàndia. Per això pro­cu­rem intro­duir nove­tats que ens des­mar­quin, però que no ens pena­lit­zin econòmica­ment.

Quina és la paraula que millor defi­neix la seva tasca: ‘bom­ber', ‘home orques­tra'...?

En el ral·li es tre­ba­lla d'un any per l'altre. L'únic secret és comp­tar amb un gran equip de pro­fes­si­o­nals que tre­ba­lla amb mi durant l'any, i després tots els milers de volun­ta­ris que vénen a tre­ba­llar els dies del ral·li. Aquest és el secret. Una vegada enge­gada la prova, es tracta de fer una mica de bom­ber.

I quan començarà la feina per al ral·li de l'any que ve?

Ja ha començat!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)