No em consta que Ada Colau es pas­segés ahir pel pàdoc. És clar, no és l'entorn en què se sent més a gust la fla­mant can­di­data favo­rita del CIS per gua­nyar a Bar­ce­lona el pro­per dia 24. Però ja que parla de la F-1 i de la bar­ba­ri­tat que és des­ti­nar uns mili­ons d'euros (per ella, 16, per altres fonts 12) d'ori­gen més o menys públic a garan­tir la via­bi­li­tat del cir­cuit, m'hau­ria agra­dat haver-la tro­bat per fer-li algu­nes pre­gun­tes.

Colau i la seva can­di­da­tura, i els seus socis (o no?) de Podem, han sal­tat a l'arena política com una tra­mun­ta­nada. Aquest vent carac­terístic de la Costa Brava té la vir­tut de nete­jar l'ambi­ent. Deixa el cel més blau que es pot ima­gi­nar i dis­sipa la brutícia en sus­pensió, com volen fer Bar­ce­lona en Comú i Podem. Cer­ta­ment, hem arri­bat a uns extrems que un pla de neteja és impres­cin­di­ble.

Però la tra­mun­tana és també un vent des­pi­e­tat, que a par­tir d'una mag­ni­tud deter­mi­nada no res­pecta res. Ni per­so­nes, ni infra­es­truc­tu­res, ni arbres cen­te­na­ris que sem­blen sol­dats al terra i que cauen vícti­mes de la fúria gens rao­nada del vent.

Cata­lu­nya s'acaba d'asse­gu­rar tenir el gran premi de F-1 fins al 2019. Seran 29 anys con­se­cu­tius, una fita ini­ma­gi­na­ble que ha aju­dat –i no poc– a con­so­li­dar la marca turística Bar­ce­lona. A Ada Colau i a moltíssima altra gent no els agrada el model turístic de Bar­ce­lona. Ni per la F-1, ni pel turisme de con­gres­sos, ni pel turisme de cre­uers... Par­lem-ne, però plan­te­jar tri­tu­rar aquest model sense pre­sen­tar-ne un de subs­ti­tu­tiu que per­meti ingres­sar el que es perdrà és, més que un recurs popu­lista de manual, una fri­vo­li­tat colos­sal, injus­ti­fi­ca­ble, peri­llosíssima i que només fal­ta­ria que fes forat en algun dels altres grups polítics que fins ara han estat al cos­tat de la F-1. Aquest con­sens polític i ins­ti­tu­ci­o­nal ha estat un valor molt impor­tant per reno­var el con­tracte.

M'hau­ria agra­dat poder pre­gun­tar a Ada Colau d'on dian­tre traurà els diners per pagar la renda mínima de sub­sistència que pro­met, com s'ho farà per assu­mir l'incre­ment de des­pesa social que plan­teja o com crearà els 2.500 llocs de feina en un any que pro­clama, si renun­cia a 188 mili­ons d'euros d'ingres­sos a canvi d'estal­viar-ne 16 (o 12) de des­pe­ses. 188 mili­ons pro­vi­nents en un per­cen­tatge altíssim de més enllà dels Piri­neus. Oli en un llum: diner nou que arriba, i no diner d'aquí que can­via de mans. Tan sols l'IVA que genera, supera, amb molta diferència, la des­pesa en diner públic. El pro­blema, ja ho sabem, és que l'IVA ens passa volant per davant en direcció Madrid i no en podem empai­tar ni cinc. Aquesta, i mol­tes altres raons, han posat en marxa el procés d'eman­ci­pació de Cata­lu­nya. Per què no hi ajuda, senyora Colau, i es deixa d'ambigüitats tàcti­ques per no con­tra­riar els seus ali­ats de Podem?

Li hau­ria expli­cat que per­dre la fórmula 1 és renun­ciar al pal de paller que sosté el Cir­cuit, una ins­tal·lació que té un impacte econòmic anual de 332 mili­ons d'euros. Podem dis­cu­tir la quan­ti­tat, el mètode de càlcul, tot... Però que, amb el lli­bre de la raó en una mà, amb l'altra no podem dei­xar-nos per­dre un esde­ve­ni­ment d'aquest nivell només perquè no ens agrada, perquè és eli­tista. Perquè si fem fora els cre­ue­ris­tes i el Mobile World Con­gress, rega­lem la fórmu­la1, tan­quem el Cir­cuit i els únics esde­ve­ni­ments espor­tius de la ciu­tat són les cur­ses popu­lars, en qua­tre dies Bar­ce­lona des­a­pa­rei­xerà del mapa glo­bal, Cata­lu­nya serà pobra i buida i ani­rem de pata­cada en pata­cada fins a la der­rota final. Els pobres seran més pobres i vostè no podrà com­plir ni una sola pro­mesa elec­to­ral que costi diners. Pensi-s'ho, senyora Colau.