Aques­tes dues par­ti­ci­pa­ci­ons van ser prin­ci­pal­ment per fer quilòmetres i apren­dre al màxim, com un entre­na­ment de cara a l'any que ve. Hem fets dos setens llocs, que són bons resul­tats. En el Cata­lu­nya hem de mirar de córrer més i apro­fi­tar bé la terra, que és on tenim més pos­si­bi­li­tats.

No. El que tenia de bo el Fiesta R2 era el xassís. El xassís és molt àgil, té un pas per revolt molt bo, simi­lar a l'R5, però la potència d'aquest és supe­rior, és clar, i a més és 4x4. Per sort, abans jo ja havia por­tat un Skoda S2000, l'ante­rior Mini del Nani Roma i també he fet ral·lis amb un Mit­su­bishi R4. Real­ment ja estava acos­tu­mat a la potència, no és això el que m'ha sorprès més. El que m'ha sorprès més és el pas per revolt i la fre­nada dels R5. Però crec que ens hi hem adap­tat bé.

La meva manera de con­duir sem­pre ha estat de cotxe potent, i 4x4 també. Quan un cotxe és petit i té poc motor et demana ell a tu com con­duir-lo. Quan tens potència i recur­sos, tu pots exi­gir al cotxe com vols con­duir i com vols fer les coses. La meva con­ducció és més d'aquest estil, 4x4 i amb més potència.

La pri­mera idea era fer la copa Fiesta, i vam començar prou bé, amb un ter­cer lloc a Por­tu­gal. A Polònia vam tenir un pro­blema: se'ns van reben­tar dues rodes i vam per­dre uns minuts molt valu­o­sos. Això ens va per­ju­di­car en el resul­tat, tot i que vam fer qua­tre escratxs. Lla­vors va sor­tir l'opor­tu­ni­tat amb ACSM i l'R5. És la millor sor­tida que vam poder tenir, perquè és una opor­tu­ni­tat que podria ser única: anar amb un R5 dins del WRC2. En la copa Fiesta no sabíem quina con­tinuïtat tindríem l'any que ve, i en aquest pro­jecte, si ho fèiem bé, sí que podríem seguir l'any que ve. Hem fet una bona tria, i tenim un gran equip.

L'equip és d'en José Cubeiro, que n'és el pre­si­dent. Els pilots som en Joan Carc­hat, andorrà, i jo. L'equip tècnic és Calm Com­pe­tició [de Sallent], així que els mecànics són cata­lans. L'equip tre­ba­lla molt bé i no hem tin­gut cap pro­blema mecànic.

Sí, és difícil. És clar que en la copa Fiesta es va molt de pressa. L'any pas­sat, Quen­tin Gil­bert no va poder gua­nyar cap cursa i aquest any, en el mun­dial júnior, ha arra­sat. En la Fiesta hi ha molt nivell, però ara estem en una altra cate­go­ria. Si poguéssim estar entre els cinc pri­mers jo ja esta­ria con­tent, i si poguéssim fer un podi seria l'hòstia. Sor­ti­rem a donar el màxim.

És clar que hi ha riva­li­tat, però riva­li­tat sana. No tinc l'objec­tiu de gua­nyar-lo, ni de bon tros. També és cert que anem en con­di­ci­ons dife­rents. Ell corre amb l'equip Saintéloc, que és com l'equip ofi­cial Peu­geot, perquè acaba de gua­nyar la copa Peu­geot a França. A més a més, por­tem rodes dife­rents [Suárez, Mic­he­lin; Solans, Hankook]. A la terra serà més equi­pa­ra­ble, però a l'asfalt hi poden haver diferències. Ara sem­pre t'hi fixes i, vul­guis o no, importa.

Tant de bo! A mi em faria molta il·lusió, és el somni de qual­se­vol pilot de ral·lis. No em fa por, ni de bon tros, perquè de l'R5 al WRC can­via molt el pas per revolt i una mica la potència, i també la fre­nada, però no és un salt gaire gran. Diguem que el salt gran és de l'R2 a l'R5, i aquest ja l'hem assi­mi­lat bé. Si es pre­senta l'ocasió, l'apro­fi­ta­rem com sigui i al màxim.