La gran oportunitat de disfrutar a la cuneta
Motor. Amb 84 equips de velocitat i regularitat i un material cada cop de més qualitat, el ral·li Costa Brava continua oferint any rere any un espectacle únic a l'aficionat
A diferència de l'edició del 2015, que es va convertir en una odissea per a molts equips per la nevada que va caure a Espinelves, tot fa pensar que en el 64è ral·li Costa Brava el bon temps serà un reclam per a l'aficionat, que amb la seva presència posa el factor de pressió popular per a la continuïtat d'una disciplina que a alguns poders públics no els fa cap gràcia. I l'oferta, que ja és bona en quantitat (84 equips), va incrementant la qualitat any rere any amb la incorporació de generacions de vehicles relativament pròxims als ral·lis actuals, els de la categoria Legend.
Tornen els nòrdics
El Costa Brava torna a puntuar per al campionat FIA d'històrics (aquest cop només en velocitat) i per als campionats d'Espanya (velocitat i regularitat) i Catalunya (velocitat i regularitat). Entre els pilots de l'europeu hi ha dos campions a la sortida, tots dos nòrdics, el finlandès Sverre Norrgard (BMW 2002 Ti) i el suec Mats Myrsell (Porsche 911 RSR), i també el noruec i excampió Valter Jensen (Porsche 911 Carrera). Com en l'època en què competien aquests vehicles, els dominadors són els nòrdics (set equips en velocitat), tot i que els Lancia, tant el 037 de Serge Cazaux i Claudio Covini com el Delta Integrale de Patrick Canavese o l'Stratos d'Erik Comas, seran rivals de nivell per als Porsche 911. El gallec Xesús Ferreiro (Porsche 911) i l'asturià Daniel Alonso (Ford Sierra Cosworth) o el gironí Francesc Gutiérrez (BMW M3) també compten per als primers llocs.
La suma de modalitats (velocitat i regularitat a 70, 60 i 50 km/h) permet veure uns parcs tancats espectaculars per quantitat (84 equips), qualitat i varietat. Perquè al costat dels Porsche 911 (7), Ford Escort (5), Lancia 037 (2), Lancia Stratos (1), Ford Sierra (2), Lancia Delta Integrale (2), Ferrari 308 (1) o BMW M3 (3) i un llarg reguitzell de vehicles hi ha l'oportunitat de trobar cotxes populars en les categories de regularitat, en les quals conviuen els Porsche 911 omnipresents i altres vehicles també representats en la categoria de velocitat amb els R-5 Copa, VW Golf, Ford Fiesta, Seat Ibiza, Seat 124, Seat 127 o Autobianchi Abarth.
Erik Comas, el pilot a qui Ayrton Senna va rescatar
Dels pilots no habituals en el ral·li Costa Brava sobresurt un nom, el del francès Erik Comas, excampió de la F-3000 el 1990 i amb quatre temporades en la F-1, on va entrar amb Ligier (amb un cinquè lloc a Magny Cours 1992 com a millor resultat) i en va sortir quan el seu equip següent, Larrousse, va deixar el campionat. Avui pilotarà l'únic Lancia Stratos inscrit en la cursa, amb el qual disputarà l'europeu.
La vida d'Erik Comas –que ara prepara i lloga vehicles clàssics de competició– la marquen dues dates, el 28 d'agost del 1992 i l'1 de maig del 1994, i per un altre pilot, Ayrton Senna. El 1992, poques setmanes després d'aquell cinquè lloc a França, Comas va tenir una sortida de pista a Spa, al ràpid revolt de Blanchimont, en una sessió lliure de divendres. Un pneumàtic es va desprendre, li va colpejar el cap i el va deixar inconscient, enmig de la pista, amb el cotxe immòbil però amb l'accelerador a fons. Senna va ser el primer d'arribar i es va aturar. Ningú més, ni el company de Comas (Thierry Boutsen), ho va fer. El brasiler va tallar l'alimentació del motor Renault i va evitar un incendi o una explosió fatal. I li va estabilitzar el cap fins que van arribar les assistències. “No recordo res, però he vist vídeos”, comentava anys després Comas. “Ayrton va sortir corrents cap a mi, va aturar el motor i és probable que em salvés la vida.”
Per això, el tràgic 1 de maig del 1994, a Imola, Comas va sentir una inconsolable frustració en veure impotent com s'escolava la vida de qui li havia donat una segona oportunitat a ell. Com si fos una fatalitat del destí, a Comas li van permetre tornar a la pista sense advertir-lo que la cursa estava aturada i quan va arribar al Tamburello va veure una escena que el va esgarrifar: “Vaig entendre que allà hi havia un missatge. Senna era un home que irradiava i allà semblava que hagués explotat una bomba atòmica. Sense saber res, sabia que allò era molt dolent. Una mena de paràlisi es va apoderar de mi perquè no podia fer res per ajudar l'home que dos anys abans m'havia salvat la vida. Va ser horrible.”
Comas va entrar en estat de xoc i va ser incapaç de continuar la cursa. A final d'any, trist, va deixar la F-1.