Ral·lis

La gran oportunitat de disfrutar a la cuneta

Motor. Amb 84 equips de velocitat i regularitat i un material cada cop de més qualitat, el ral·li Costa Brava continua oferint any rere any un espectacle únic a l'aficionat

A diferència de l'edició del 2015, que es va con­ver­tir en una odis­sea per a molts equips per la nevada que va caure a Espi­nel­ves, tot fa pen­sar que en el 64è ral·li Costa Brava el bon temps serà un reclam per a l'afi­ci­o­nat, que amb la seva presència posa el fac­tor de pressió popu­lar per a la con­tinuïtat d'una dis­ci­plina que a alguns poders públics no els fa cap gràcia. I l'oferta, que ja és bona en quan­ti­tat (84 equips), va incre­men­tant la qua­li­tat any rere any amb la incor­po­ració de gene­ra­ci­ons de vehi­cles rela­ti­va­ment pròxims als ral·lis actu­als, els de la cate­go­ria Legend.

Tor­nen els nòrdics

El Costa Brava torna a pun­tuar per al cam­pi­o­nat FIA d'històrics (aquest cop només en velo­ci­tat) i per als cam­pi­o­nats d'Espa­nya (velo­ci­tat i regu­la­ri­tat) i Cata­lu­nya (velo­ci­tat i regu­la­ri­tat). Entre els pilots de l'euro­peu hi ha dos cam­pi­ons a la sor­tida, tots dos nòrdics, el fin­landès Sverre Norr­gard (BMW 2002 Ti) i el suec Mats Myr­sell (Porsche 911 RSR), i també el noruec i excampió Val­ter Jen­sen (Porsche 911 Car­rera). Com en l'època en què com­pe­tien aquests vehi­cles, els domi­na­dors són els nòrdics (set equips en velo­ci­tat), tot i que els Lan­cia, tant el 037 de Serge Cazaux i Clau­dio Covini com el Delta Inte­grale de Patrick Cana­vese o l'Stra­tos d'Erik Comas, seran rivals de nivell per als Porsche 911. El gallec Xesús Fer­reiro (Porsche 911) i l'asturià Daniel Alonso (Ford Sierra Cosworth) o el gironí Fran­cesc Gutiérrez (BMW M3) també comp­ten per als pri­mers llocs.

La suma de moda­li­tats (velo­ci­tat i regu­la­ri­tat a 70, 60 i 50 km/h) per­met veure uns parcs tan­cats espec­ta­cu­lars per quan­ti­tat (84 equips), qua­li­tat i vari­e­tat. Perquè al cos­tat dels Porsche 911 (7), Ford Escort (5), Lan­cia 037 (2), Lan­cia Stra­tos (1), Ford Sierra (2), Lan­cia Delta Inte­grale (2), Fer­rari 308 (1) o BMW M3 (3) i un llarg reguit­zell de vehi­cles hi ha l'opor­tu­ni­tat de tro­bar cot­xes popu­lars en les cate­go­ries de regu­la­ri­tat, en les quals con­vi­uen els Porsche 911 omni­pre­sents i altres vehi­cles també repre­sen­tats en la cate­go­ria de velo­ci­tat amb els R-5 Copa, VW Golf, Ford Fiesta, Seat Ibiza, Seat 124, Seat 127 o Auto­bi­anchi Abarth.

AVUI
Sortida (Girona, la Copa)
17.00
1. Els Àngels 1 (15,16 km)
17.48
2. Les Serres 1 (8,09 km)
18.55
Assistència (Fontajau, 30')
19.55
3. Els Àngels 2 (15,16 km)
20.48
4. Les Serres 2 (8,09 km)
21.55
Arribada (Girona, la Copa)
23.00
DEMÀ
Sortida (Girona, la Copa
09.00
5. Osor 1 (12,21 km)
10.08
6. St. Hilari-Espinel. 1 (24,85 km)
10.35
7. Cladells 1 (14,16 km)
11.35
Assistència (Fontajau (20')
12.55
8. Osor 2 (12,21 km)
14.03
9. St. Hilari-Espinel. 2 (24,85 km)
14.30
10. Cladells 2 (14,16 km)
15.30
Assistència (Girona 20')
16.35
11. Osor 3 (12,21 km)
17.58
12. Cladells 3 (14,16 km)
18.26
Final ral·li (Girona)
19.45

Erik Comas, el pilot a qui Ayrton Senna va rescatar

Dels pilots no habituals en el ral·li Costa Brava sobresurt un nom, el del francès Erik Comas, excampió de la F-3000 el 1990 i amb quatre temporades en la F-1, on va entrar amb Ligier (amb un cinquè lloc a Magny Cours 1992 com a millor resultat) i en va sortir quan el seu equip següent, Larrousse, va deixar el campionat. Avui pilotarà l'únic Lancia Stratos inscrit en la cursa, amb el qual disputarà l'europeu.

La vida d'Erik Comas –que ara prepara i lloga vehicles clàssics de competició– la marquen dues dates, el 28 d'agost del 1992 i l'1 de maig del 1994, i per un altre pilot, Ayrton Senna. El 1992, poques setmanes després d'aquell cinquè lloc a França, Comas va tenir una sortida de pista a Spa, al ràpid revolt de Blanchimont, en una sessió lliure de divendres. Un pneumàtic es va desprendre, li va colpejar el cap i el va deixar inconscient, enmig de la pista, amb el cotxe immòbil però amb l'accelerador a fons. Senna va ser el primer d'arribar i es va aturar. Ningú més, ni el company de Comas (Thierry Boutsen), ho va fer. El brasiler va tallar l'alimentació del motor Renault i va evitar un incendi o una explosió fatal. I li va estabilitzar el cap fins que van arribar les assistències. “No recordo res, però he vist vídeos”, comentava anys després Comas. “Ayrton va sortir corrents cap a mi, va aturar el motor i és probable que em salvés la vida.”

Per això, el tràgic 1 de maig del 1994, a Imola, Comas va sentir una inconsolable frustració en veure impotent com s'escolava la vida de qui li havia donat una segona oportunitat a ell. Com si fos una fatalitat del destí, a Comas li van permetre tornar a la pista sense advertir-lo que la cursa estava aturada i quan va arribar al Tamburello va veure una escena que el va esgarrifar: “Vaig entendre que allà hi havia un missatge. Senna era un home que irradiava i allà semblava que hagués explotat una bomba atòmica. Sense saber res, sabia que allò era molt dolent. Una mena de paràlisi es va apoderar de mi perquè no podia fer res per ajudar l'home que dos anys abans m'havia salvat la vida. Va ser horrible.”

Comas va entrar en estat de xoc i va ser incapaç de continuar la cursa. A final d'any, trist, va deixar la F-1.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)