El nom sí que fa la cosa

És un any impor­tant per al Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya. El pròxim 10 de setem­bre –que, oli en un llum, cau en dis­sabte–, cele­brarà el 25è ani­ver­sari d'ençà de la seva inau­gu­ració, amb una jor­nada fes­tiva de con­tin­gut encara per con­cre­tar.

Vint-i-cinc anys són sinònim d'història, de tra­dició. I també una excusa per obrir un debat que recent­ment va aga­far certa volada en el món del fut­bol, arran de la mort de Johan Cruyff i la con­veniència o no de bate­jar el camp del Barça en honor seu. La trans­lació al cas que ens ocupa seria si està bé que els revolts del Cir­cuit tin­guin noms comer­ci­als, o s'hau­rien de dedi­car a per­so­nat­ges, enti­tats i llocs cab­dals del lle­gat que pre­ci­sa­ment va fer pos­si­ble la seva cons­trucció?

Fa un any L'Espor­tiu va entre­vis­tar Jaume Nogué, el dis­se­nya­dor del Cir­cuit, i li va plan­te­jar la qüestió. A parer seu, els noms comer­ci­als donen calés, i el sen­ti­men­ta­lisme no: “Siguem grans i dei­xem-nos de fote­ses.”

El Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya ha seguit aquest dic­tat al peu de la lle­tra i els seus revolts –bé, no tots– sem­pre han tin­gut noms comer­ci­als, que han anat can­vi­ant amb el pas dels anys. Per tant, accep­tem la pre­missa que és neces­sari que els revolts seguei­xin sent una moneda de canvi per fer caixa o, si més no, refer­mar con­ve­nis comer­ci­als.

Però hi ha una altra manera de con­ju­mi­nar l'home­natge als noms històrics del motor català, els que han posat les bases sobre les quals s'ha aixe­cat el sim­bo­lisme del Cir­cuit, i les neces­si­tats comer­ci­als de l'empresa. I no cal inven­tar res, perquè ja ho està.

Ras i curt, es tracta de bate­jar les tri­bu­nes en comp­tes dels revolts. Sense anar gaire lluny –o anant-hi molt, segons com es miri–, és el que fan a Austràlia. A Mel­bourne, els revolts són números, però les tri­bu­nes s'ano­me­nen Moss, Brab­ham, Piquet, Schu­mac­her, Clark, Prost, Senna, Fan­gio...

Al Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya, ara per ara, els pocs revolts amb nom propi són Rep­sol, TV3, Cai­xa­Bank, RACC i Cata­lu­nya. I les tri­bu­nes s'iden­ti­fi­quen amb lle­tres: J, K, E, F...

Amb la recepta aus­tra­li­ana, l'àrea comer­cial podria seguir esmerçant esforços en la seva feina, i alhora es faria l'ullet als afi­ci­o­nats més puris­tes –els més sus­cep­ti­bles de gra­tar-se la but­xaca i adqui­rir un abo­na­ment de tem­po­rada–. Per exem­ple, la tri­buna ara dita Prin­ci­pal podria ser la tri­buna Sal­va­dor Fàbre­gas, l'històric pre­si­dent del RACC i impul­sor del Cir­cuit d'ençà de l'adéu de la F-1 a Montjuïc. Val a dir que en un avant­pro­jecte datat el desem­bre del 1987 el com­plex s'ano­me­nava Cir­cuit Per­ma­nent de Velo­ci­tat de Cata­lu­nya Sal­va­dor Fàbre­gas, però un any i escaig més tard –quan s'hi va posar la pri­mera pedra– el nom propi ja no hi era.

I la tri­buna de l'estadi –ara ano­me­nada G– podria dur el nom del seu suc­ces­sor, Sebastià Sal­vadó, que va cul­mi­nar la tasca. Altres noms a con­si­de­rar podrien ser Paco Godia, Montjuïc, Pedral­bes i Sit­ges-Ter­ra­mar, Wifredo P. Ricart, Derbi, Paco Bultó, Penya Rhin, Sito Pons, Fermí Vélez, Joan Moreta, Javier del Arco...

La ini­ci­a­tiva no supo­sa­ria un cost exa­ge­rat dins dels actes del 25è ani­ver­sari, perquè un plafó expli­ca­tiu en diver­sos idi­o­mes ja faria el fet. De retruc, tot ple­gat aju­da­ria a per­pe­tuar el lle­gat de l'esport del motor català. Els visi­tants, de tot el món, apren­drien que el Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya no és només un cir­cuit. És el Cir­cuit. En majúscula. Com el gra­pat de noms que merei­xen el reco­nei­xe­ment per­petu.