És un any important per al Circuit de Barcelona-Catalunya. El pròxim 10 de setembre –que, oli en un llum, cau en dissabte–, celebrarà el 25è aniversari d'ençà de la seva inauguració, amb una jornada festiva de contingut encara per concretar.

Vint-i-cinc anys són sinònim d'història, de tradició. I també una excusa per obrir un debat que recentment va agafar certa volada en el món del futbol, arran de la mort de Johan Cruyff i la conveniència o no de batejar el camp del Barça en honor seu. La translació al cas que ens ocupa seria si està bé que els revolts del Circuit tinguin noms comercials, o s'haurien de dedicar a personatges, entitats i llocs cabdals del llegat que precisament va fer possible la seva construcció?

Fa un any L'Esportiu va entrevistar Jaume Nogué, el dissenyador del Circuit, i li va plantejar la qüestió. A parer seu, els noms comercials donen calés, i el sentimentalisme no: “Siguem grans i deixem-nos de foteses.”

El Circuit de Barcelona-Catalunya ha seguit aquest dictat al peu de la lletra i els seus revolts –bé, no tots– sempre han tingut noms comercials, que han anat canviant amb el pas dels anys. Per tant, acceptem la premissa que és necessari que els revolts segueixin sent una moneda de canvi per fer caixa o, si més no, refermar convenis comercials.

Però hi ha una altra manera de conjuminar l'homenatge als noms històrics del motor català, els que han posat les bases sobre les quals s'ha aixecat el simbolisme del Circuit, i les necessitats comercials de l'empresa. I no cal inventar res, perquè ja ho està.

Ras i curt, es tracta de batejar les tribunes en comptes dels revolts. Sense anar gaire lluny –o anant-hi molt, segons com es miri–, és el que fan a Austràlia. A Melbourne, els revolts són números, però les tribunes s'anomenen Moss, Brabham, Piquet, Schumacher, Clark, Prost, Senna, Fangio...

Al Circuit de Barcelona-Catalunya, ara per ara, els pocs revolts amb nom propi són Repsol, TV3, CaixaBank, RACC i Catalunya. I les tribunes s'identifiquen amb lletres: J, K, E, F...

Amb la recepta australiana, l'àrea comercial podria seguir esmerçant esforços en la seva feina, i alhora es faria l'ullet als aficionats més puristes –els més susceptibles de gratar-se la butxaca i adquirir un abonament de temporada–. Per exemple, la tribuna ara dita Principal podria ser la tribuna Salvador Fàbregas, l'històric president del RACC i impulsor del Circuit d'ençà de l'adéu de la F-1 a Montjuïc. Val a dir que en un avantprojecte datat el desembre del 1987 el complex s'anomenava Circuit Permanent de Velocitat de Catalunya Salvador Fàbregas, però un any i escaig més tard –quan s'hi va posar la primera pedra– el nom propi ja no hi era.

I la tribuna de l'estadi –ara anomenada G– podria dur el nom del seu successor, Sebastià Salvadó, que va culminar la tasca. Altres noms a considerar podrien ser Paco Godia, Montjuïc, Pedralbes i Sitges-Terramar, Wifredo P. Ricart, Derbi, Paco Bultó, Penya Rhin, Sito Pons, Fermí Vélez, Joan Moreta, Javier del Arco...

La iniciativa no suposaria un cost exagerat dins dels actes del 25è aniversari, perquè un plafó explicatiu en diversos idiomes ja faria el fet. De retruc, tot plegat ajudaria a perpetuar el llegat de l'esport del motor català. Els visitants, de tot el món, aprendrien que el Circuit de Barcelona-Catalunya no és només un circuit. És el Circuit. En majúscula. Com el grapat de noms que mereixen el reconeixement perpetu.