Olimpisme

L’altra història dels Jocs Olímpics (8)

El Tercer Reich accepta els Jocs

Berlín era la capital de la República de Weimar quan el 1931 va rebre l’encàrrec d’organitzar els Jocs i dos anys després ja era la capital del govern nazi, que tot i ser contrari als principis de l’olimpisme, va veure en els Jocs una gran ocasió per difondre la seva propaganda

Els Jocs de l’onzena Olimpíada que s’havien de dis­pu­tar el 1936 es van ator­gar a la capi­tal de la República de Wei­mar i es van dis­pu­tar a la capi­tal del Ter­cer Reich. La ciu­tat era la mateixa, Berlín, però entre el 1931, quan es va desig­nar la seu i el 1936, quan els Jocs es van dis­pu­tar. tot havia can­viat a Ale­ma­nya.

Berlín va ser desig­nada seu el 13 de maig del 1931 en una votació que es va fer per cor­reu. La decisió s’havia de pren­dre en la 29a sessió del COI a Bar­ce­lona. En prin­cipi la tro­bada s’havia de fer els pri­mers dies del mes d’abril, però final­ment, per asse­gu­rar-se que faria més bon temps es va fer del 25 al 27 d’abril del 1931. El 12 d’abril es van fer les elec­ci­ons muni­ci­pals que van aca­bar por­tant, el 14 d’abril, a la pro­cla­mació de la Segona República espa­nyola. Espan­tats per la situ­ació política, només van anar a Bar­ce­lona 19 dels 67 mem­bres del COI i com que no hi va haver quòrum, la decisió sobre la seu dels Jocs del 1936 es va ajor­nar. En la votació poste­rior que es va fer per cor­reu entre els mem­bres del COI, Berlín va gua­nyar Bar­ce­lona per 43 a 16, amb vuit abs­ten­ci­ons. En aquell moment, Ale­ma­nya era una república, l’ano­me­nada República de Wei­mar i al cap­da­vant d’una fràgil coa­lició de par­tits de cen­tre hi havia el can­ce­ller Hein­rich Brüning.

El 30 de gener del 1933, Adolf Hit­ler va ser desig­nat can­ce­ller del Reich. Una set­mana abans, el 24 de gener, s’havia cons­tituït el comitè orga­nit­za­dor dels Jocs. L’esport no era quel­com que hagués pre­o­cu­pat mai Hit­ler. Les referències que hi ha a l’esport en el Mein Kampf són en clau mili­tar: “Mili­ons de nois entre­nats per a l’esport, impreg­nats d’amor per la pàtria i plens d’espe­rit ofen­siu, es podrien trans­for­mar, en l’espai de dos anys, en un exèrcit eficaç.” En teo­ria, un dels ele­ments carac­terístics de l’esport és la igual­tat entre tots els par­ti­ci­pants, un ele­ment aquest, incom­pa­ti­ble amb l’ideal nazi. L’ori­gen anglo­saxó dels esports tam­poc feia el pes a Hit­ler. Abans que Hit­ler arribés al poder, ora­dors nazis havien con­dem­nat els esports perquè eren inter­na­ci­o­nals i perquè esta­ven “infes­tats de fran­ce­sos, bel­gues, polo­ne­sos i negres-jueus”.

Jocs per blancs, i prou

El 1932, en els Jocs de Los Ange­les, la dele­gació de la Gran Bre­ta­nya va ser inter­ca­lada en la des­fi­lada entre les de França i Ale­ma­nya per a evi­tar pos­si­bles inci­dents -la des­fi­lada es va fer amb els països orde­nats segons l’alfa­bet anglès- El diari del par­tit nazi, el Der Völkische Beo­bach­ter, va exi­gir en la seva edició del 19 d’agost del 1932, cinc dies després del final dels Jocs de Los Ange­les, que els Jocs Olímpics fos­sin reser­vats als atle­tes blancs: “Els pro­pers Jocs es faran a Berlín. Espe­rem que els res­pon­sa­bles sabran quin és el seu deure. Els negres han de ser exclo­sos. Ho donem per des­comp­tat”. El minis­tre d’Esports del Reich, Hans von Tsc­ham­mer-und-Osten, va dir: “Uns Jocs apolítics són incon­ce­bi­bles per nosal­tres, els nazis. Cada atleta ha de ser, abans de tot, naci­o­nal-soci­a­lista.” El 1933, a 18 uni­ver­si­tats ale­ma­nyes les agru­pa­ci­ons d’estu­di­ants naci­o­nal soci­a­lis­tes es van decla­rar con­tra­ris a que els Jocs es fes­sin en el que ells ano­me­na­ven Nova Ale­ma­nya. El direc­tor de l’Ins­ti­tut d’Edu­cació Física de Berlín, va escriure que el nazisme havia de rebut­jar els Jocs que eren “orga­nit­zats i por­tats per un espe­rit sor­git d’un món que el naci­o­nal soci­a­lisme ja ha superat”. També es va cons­ti­tuir un “Comitè de defensa con­tra els Jocs Olímpics”.

Berlín era la capi­tal ale­ma­nya, però no la capi­tal del nazisme. Hit­ler pre­fe­ria Munic i Nurem­berg, que era on feia els seus grans mítings. Berlín, que va ser el cen­tre de la revo­lució del 1848, va ser sem­pre una plaça difícil per als nazis. En les elec­ci­ons del 1929, el par­tit nazi (NSDAP) va obte­nir 400.000 vots, per 1.300.000 la suma de comu­nis­tes i social demòcra­tes. En les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 1932, Hit­ler va obte­nir a la capi­tal menys vots que el can­di­dat comu­nista i en les elec­ci­ons del 1933, quan els nazis ja són al poder, els comu­nis­tes i social demòcra­tes van acu­mu­lar un milió i mig de vots per 984.000 el NSDAP.

Mal­grat tot això, Berlín tenia l’herència prus­si­ana, una situ­ació geogràfica pri­vi­le­gi­ada i de cara a l’exte­rior era la capi­tal d’Ale­ma­nya, Per això, la màquina de pro­pa­ganda nazi va deci­dir apro­fi­tar la ocasió que el COI li havia donat el 1931 a la República de Wei­mar i orga­nit­zar uns Jocs Olímpics que menys­pre­ava en una ciu­tat que no li agra­dava. L’apa­rell de pro­pa­ganda nazi va veure en els Jocs una gran opor­tu­ni­tat de nete­jar la seva imatge de cara al món i d’afer­mar les seves teo­ries de supre­ma­cia de la raça ària i s’hi va impli­car a fons, man­te­nint enga­nyats i con­tents als mem­bres del COI amb mil i una pro­me­ses que mai va com­plir. Els Jocs, a més, havien de ser un ele­ment més de la revenja ale­ma­nya per la humi­li­ació que els nazis con­si­de­ra­ven que el país havia patit amb el Trac­tat de Ver­sa­lles . I tot, amb la com­plaença del COI i de les potències occi­den­tals.

Homes clau

The­o­dor Lewald i Carl Diem, pre­si­dent i secre­tari del comitè olímpic ale­many van ser els dos per­so­nat­ges claus per a que els Jocs es fes­sin a Berlín. Lewald, mem­bre del COI des de 1924, era d’ascendència jueva ja que el seu pare s’havia con­ver­tit del juda­isme al cris­ti­a­nisme, i Diem, que ja havia estat el secre­tari gene­ral del comitè orga­nit­za­dor dels Jocs que no es van poder fer a Berlín el 1916, estava casat amb una jueva. No eren nazis i esta­ven al cap­da­vant del pro­jecte olímpic de Berlín des de la desig­nació de la ciu­tat el 1931. Hit­ler es va con­vo­car a una reunió el 16 de març del 1933 i quan es pen­sa­ven que era per anun­ciar-los que Ale­ma­nya renun­ci­ava als Jocs, es van tro­bar que Hit­ler va donar la seva con­for­mi­tat a que els Jocs es fes­sin a Berlín, però a canvi va voler posar al cap­da­vant del comitè orga­nit­za­dor el seu minis­tre d’esports, Hans von Tsc­ham­mer-und-Osten. El comte belga Henri Bai­llet-Latour, lla­vors pre­si­dent del COI, li va cri­dar l’atenció: “Us recordo que en el marc dels Jocs, sou el con­vi­dat, no l’orga­nit­za­dor”. Lewald i Diem van haver de dei­xar els altres càrrecs espor­tius que tenien a Ale­ma­nya però van man­te­nir-se en els seus llocs en el comitè orga­nit­za­dor de Berlín i volien, per damunt de tot, que els Jocs es fes­sin al seu país i per això van tan­car els ulls davant mol­tes coses i van fer tot el pos­si­ble per convèncer al COI que tot ani­ria bé.

El juny del 1933, el COI va fer la seva 31a sessió a Viena en la qual els tres mem­bres ale­manys de l’orga­nisme, The­o­dor Lewald, Karl Rit­ter Von Halt i Adof Fri­e­drich zu Meck­le­burg van ser dura­ment qüesti­o­nats sobre la lli­ber­tat de la presència dels espor­tis­tes jueus en el Jocs, tant en els equips estran­gers com en el mateix equip ale­many i es va deci­dir que calia dema­nar una garan­tia per escrit al govern ale­many. Una garan­tia que es va acon­se­guir i que deia: “Totes les lleis que regu­len els Jocs Olímpics hau­ran de ser res­pec­ta­des i en prin­cipi els jueus ale­manys no hau­ran de ser exclo­sos dels equips ale­manys”.

Dis­cri­mi­na­ci­ons

Totes les garan­ties que el govern del Reich i els mem­bres ale­manys del COI van anar donant des del 1933 que­da­ven con­tra­di­tes pels fets. L’abril del 1933, es va pro­hi­bir als jueus for­mar part de dife­rents fede­ra­ci­ons. El juny es van excloure les asso­ci­a­ci­ons juve­nils jue­ves de la llista d’asso­ci­a­ci­ons juve­nils ale­ma­nyes que podien rebre sub­ven­ci­ons. El desem­bre es va donar lli­ber­tat a tots els clubs d’excloure o no els jueus i va pro­hi­bir que els jueus o els estran­gers pogues­sin ocu­par llocs de res­pon­sa­bi­li­tat en els clubs. La fede­ració de gimnàstica i l’asso­ci­ació de socor­ris­tes van orde­nar a tots els seus afi­li­ats que expul­ses­sin tots els seus mem­bres jueus. El febrer del 1934, la poli­cia política de Bavi­era va orde­nar la dis­so­lució del Mac­cabi i de l’Asso­ci­ació d’Antics Com­ba­tents Jueus, les dues úniques asso­ci­a­ci­ons espor­ti­ves jue­ves que esta­ven auto­rit­za­des. El juny del 1934 va aparèixer en diver­sos dia­ris un arti­cle en el qual es deia: “un jueu no ha de tenir dret a prac­ti­car els seus exer­ci­cis físics en un club ale­many. Els interes­sos de l’esport naci­o­nal-soci­a­lista no poden ser més repre­sen­tats pels jueus”. El 18 de juliol del 1934, Von Tsc­ham­mer va abo­lir de forma pro­vi­si­o­nal les mesu­res de dis­cri­mi­nació d’asso­ci­a­ci­ons espor­ti­ves. Els clubs jueus, en prin­cipi, esta­ven auto­rit­zats. A l’agost, es va pro­hi­bir fer acti­vi­tats físiques o excur­si­ons els diu­men­ges, dia que les orga­nit­za­ci­ons de joven­tut jue­ves dedi­ca­ven a aquesta pràctica. El 8 de març del 1935, el comitè orga­nit­za­dor dels Jocs va anun­ciar la cre­ació d’un premi lite­rari sobre l’esport, però els no aris no esta­ven auto­rit­zats a par­ti­ci­par-hi. El juliol tots els mem­bres de l’Asso­ci­ació Espor­tiva de la Poli­cia de Berlín que es van enfron­tar a un equip jueu van ser expul­sats. L’estiu del 1935, nom­bro­ses ciu­tats ale­ma­nyes van pro­hi­bir als jueus usar les seves ins­tal·laci­ons espor­ti­ves o fer ser­vir els banys muni­ci­pals. La cul­mi­nació de tot aquest seguit de mesu­res va arri­bar el 15 de setem­bre del 1935 quan es van pro­mul­gar les lleis de Nurem­berg que dóna un caràcter jurídic a la dis­cri­mi­nació cap als jueus. A par­tit d’aquell moment els jueus ja no podien aspi­rar a obte­nir la ciu­ta­da­nia ale­ma­nya i també es van pro­hi­bir els matri­mo­nis entre jueus i ale­manys sota pena de presó.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)