Sarajevo guanya punts com a subseu de la candidatura catalana

El depar­ta­ment d’Exte­ri­ors de la Gene­ra­li­tat i con­cre­ta­ment la dele­gació als Bal­cans tre­ba­llen ple­gats amb el Comitè Olímpic Espa­nyol perquè la idea llançada fa uns anys de situar Sara­jevo –seu dels Jocs del 1984– com a sub­seu de la can­di­da­tura cata­lana del 2030 sigui final­ment una rea­li­tat. Aquests últims dies, de fet, hi ha hagut una reunió a Madrid entre el pre­si­dent del COE, Ale­jan­dro Blanco, i el del comitè de Bòsnia i Her­ce­go­vina, Mari­jan Kve­sic. L’alcal­dessa de la ciu­tat, Ben­ja­mina Karic, no amaga quina és la intenció de la ciu­tat: “La nos­tra volun­tat és encen­dre con­jun­ta­ment la flama olímpica amb els nos­tres amics de Bar­ce­lona.”

La idea de Bòsnia és recu­pe­rar les anti­gues ins­tal·laci­ons del 1984 de luge, tobo­gan, bobs­leigh, salts i com­bi­nada nòrdica per par­ti­ci­par en una can­di­da­tura con­junta, un fet que amb les noves nor­mes del COI és per­fec­ta­ment fac­ti­ble. El gran obs­ta­cle és la des­pesa econòmica que supo­sarà reflo­tar tota aquesta zona i que ser­veixi per al futur del país balcànic. La can­di­da­tura cata­lana ja havia estu­diat por­tar aques­tes com­pe­ti­ci­ons als Alps suïssos o fran­ce­sos.

La relació de Sara­jevo i Cata­lu­nya, sobre­tot Bar­ce­lona, s’allarga en el temps. A par­tir d’una ini­ci­a­tiva de l’alcalde Pas­qual Mara­gall, l’any 1992 es va crear el Dis­tricte 11-Sara­jevo per cana­lit­zar l’ajuda huma­nitària diri­gida a la ciu­tat, com si la capi­tal de Bòsnia fos un dis­tricte més de la ciu­tat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocu­par Manel Vila. Aquell com­promís es va tra­duir en un fran pro­jecte de coo­pe­ració.

Un dels pri­mers atle­tes bos­ni­ans que va esca­par de la guerra i va com­pe­tir a Bar­ce­lona va ser la neda­dora Anja Mar­ge­tic, actual tinent d’alcalde de Sara­jevo i que coneix per­fec­ta­ment com Bar­ce­lona va actuar en aquells anys.

La cre­ació poste­rior de l’Agència de la Democràcia Local a Sara­jevo, lide­rada per Bar­ce­lona, va ser la punta de llança per al tre­ball de les ONG, en un moment en què no hi havia dele­ga­ci­ons diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reco­ne­gut com a estat, les més de mil tones d’ajut huma­ni­tari envi­a­des durant el setge de la ciu­tat, la recons­trucció de la Vila Olímpica de Moj­milo a Sara­jevo o les cinc mil per­so­nes que van par­ti­ci­par en els pro­jec­tes donen una idea de les dimen­si­ons d’aquesta ini­ci­a­tiva.

El Dis­tricte 11-Sara­jevo, es va dis­sol­dre com a tal a finals dels anys 1990, inte­grant-se en la direcció de Soli­da­ri­tat Inter­na­ci­o­nal.