El departament d’Exteriors de la Generalitat i concretament la delegació als Balcans treballen plegats amb el Comitè Olímpic Espanyol perquè la idea llançada fa uns anys de situar Sarajevo –seu dels Jocs del 1984– com a subseu de la candidatura catalana del 2030 sigui finalment una realitat. Aquests últims dies, de fet, hi ha hagut una reunió a Madrid entre el president del COE, Alejandro Blanco, i el del comitè de Bòsnia i Hercegovina, Marijan Kvesic. L’alcaldessa de la ciutat, Benjamina Karic, no amaga quina és la intenció de la ciutat: “La nostra voluntat és encendre conjuntament la flama olímpica amb els nostres amics de Barcelona.”

La idea de Bòsnia és recuperar les antigues instal·lacions del 1984 de luge, tobogan, bobsleigh, salts i combinada nòrdica per participar en una candidatura conjunta, un fet que amb les noves normes del COI és perfectament factible. El gran obstacle és la despesa econòmica que suposarà reflotar tota aquesta zona i que serveixi per al futur del país balcànic. La candidatura catalana ja havia estudiat portar aquestes competicions als Alps suïssos o francesos.

La relació de Sarajevo i Catalunya, sobretot Barcelona, s’allarga en el temps. A partir d’una iniciativa de l’alcalde Pasqual Maragall, l’any 1992 es va crear el Districte 11-Sarajevo per canalitzar l’ajuda humanitària dirigida a la ciutat, com si la capital de Bòsnia fos un districte més de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocupar Manel Vila. Aquell compromís es va traduir en un fran projecte de cooperació.

Un dels primers atletes bosnians que va escapar de la guerra i va competir a Barcelona va ser la nedadora Anja Margetic, actual tinent d’alcalde de Sarajevo i que coneix perfectament com Barcelona va actuar en aquells anys.

La creació posterior de l’Agència de la Democràcia Local a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llança per al treball de les ONG, en un moment en què no hi havia delegacions diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reconegut com a estat, les més de mil tones d’ajut humanitari enviades durant el setge de la ciutat, la reconstrucció de la Vila Olímpica de Mojmilo a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar en els projectes donen una idea de les dimensions d’aquesta iniciativa.

El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direcció de Solidaritat Internacional.