El 10 de febrer del 2022 ja figura amb lle­tres majúscu­les en els annals de l’esport català. Aquest dia la saba­de­llenca de 32 anys Que­ralt Cas­te­llet es va impul­sar fins a l’Olimp dels esco­llits. Segona en la moda­li­tat de mig­tub de surf de neu, es va con­ver­tir en la pri­mera espor­tista cata­lana a gua­nyar una meda­lla en uns Jocs Olímpics d’hivern. Al parc de neu de Zhang­ji­akou, una de les tres sub­seus dels Jocs de Pequín, va cul­mi­nar una tra­jectòria olímpica clara­ment ascen­dent: 26a a Torí 2006, 12a a Van­cou­ver 2010, 11a a Sotxi 2014 i 7a a Pye­ongc­hang 2018. “Somio en això des de Torí 2006, quan vaig veure les noies al podi i vaig dir: «Jo vull ser allà.» Tenia 16 anys. Em vaig plan­te­jar acon­se­guir una meda­lla i no he dei­xat de llui­tar fins avui.” La per­sistència tenia la seva recom­pensa, i la història no acaba aquí, perquè Que­ralt també vol ser als Jocs de Milà-Cor­tina d’Ampezzo 2026: “El somni no acaba a Pequín: seré en els pròxims Jocs Olímpics.”

Cas­te­llet va obte­nir la meda­lla de plata gràcies a una excel·lent segona mànega (90,25) en una final en què la nord-ame­ri­cana Chloe Kim, la gran favo­rita, ja havia pres el lide­ratge en la pri­mera sèrie (94,00), sufi­ci­ent per reva­li­dar el títol de Pye­ongc­hang. En les finals de mig­tub, les dotze par­ti­ci­pants dis­po­sen de tres mànegues i només es pun­tua la millor. El jurat té en compte la difi­cul­tat dels grups de salts, l’ampli­tud i l’altura dels vols, la vari­e­tat dels trucs i l’exe­cució. La posada en escena de Cas­te­llet no va aca­bar de sor­tir rodona i va rebre 69,25 punts que la col·loca­ven pro­vi­si­o­nal­ment en setè lloc. En la segona mànega va ele­var el llistó. Va ser més ago­sa­rada. Va pren­dre més velo­ci­tat i altura (3,9 m), i després de plan­xar el truc final ja se sabia entre les millors.

L’esport català va tenir un altre nom propi als Jocs Olímpics de Pequín. El bar­ce­loní Adrià Díaz, for­mant pare­lla amb l’anglesa naci­o­na­lit­zada Oli­via Smart, va obte­nir el diploma olímpic gràcies al vuitè lloc en la moda­li­tat de dansa de pati­natge artístic sobre gel. En la rutina rítmica ocu­pa­ven la novena posició (77,70), però en la de dansa lliure van excel·lir i van pujar un graó més. Al ritme de la música de I was Always There, The Mask of Zorro, el tàndem cata­la­no­anglès va fer la seva millor inter­pre­tació. Van rebre una nota de 121,41 per un total de 199,11 punts amb què esta­blien un nou rècord esta­tal i s’asse­gu­ra­ven el diploma olímpic. Tres mesos després, Díaz, de 31 anys, anun­ci­ava que pen­java els patins. Amb una carta d’agraïments, posava el punt final a la com­pe­tició. I ho feia després de la seva millor tem­po­rada perquè, a més del vuitè lloc a Pequín, havia sig­nat una setena plaça en el mun­dial de Mont­pe­ller i la quarta en els euro­peus de Tallin.

Amb menors pre­ten­si­ons, qua­tre espor­tis­tes cata­lans més van com­pe­tir en els Jocs d’hivern. Ander Miram­bell va fer la seva última bai­xada en tobo­gan al Cen­tre Naci­o­nal de Yan­quing i es va aco­mi­a­dar de la seva quarta aven­tura olímpica i de la moda­li­tat en què ha estat pio­ner amb una 24a posició. L’esquia­dora de Ribes de Fre­ser Núria Pau veia recom­pen­sada la seva dedi­cació amb la par­ti­ci­pació olímpica. Va ser 40a en la pri­mera mànega de gegant i en la segona va caure, però el premi era ser-hi. En esquí de fons, el jove bada­loní Jaume Pueyo es va clas­si­fi­car en 37è lloc en la moda­li­tat d’esprint lliure, i va que­dar a poc més d’un segon d’acce­dir als quarts de final. Final­ment, l’esquia­dor de Malla Quim Sala­rich, que aspi­rava a aca­bar entre els quinze pri­mers, va caure en la part alta del recor­re­gut en la pri­mera mànega de la moda­li­tat d’eslàlom.