Les ciu­tats de Lilla i París viu­ran par­tits de bàsquet tre­pi­dants en què els equips sua­ran de valent per inten­tar pujar al podi. Per a algu­nes d’aques­tes atle­tes, però, el seu lle­gat és tan lle­gen­dari que ser als Jocs Olímpics és només la cire­reta del pastís a una car­rera de pel·lícula.

És el cas de Diana Tau­rasi (Estats Units, 1982). L’escorta ame­ri­cana d’ascendència argen­tina és una de les millors juga­do­res de bàsquet de tots els temps. Així ho indi­quen les estadísti­ques: l’any 2023, es va con­ver­tir en la pri­mera juga­dora de la WNBA a superar els 10.000 punts i els de París seran els seus sisens Jocs con­se­cu­tius, con­ver­tint-se —jun­ta­ment amb Rudy Fernández— en la pri­mera a asso­lir aquesta xifra en aquesta dis­ci­plina.

La cali­for­ni­ana va debu­tar a Ate­nes el 2004 amb només 22 anys i d’ençà que es va posar la samar­reta del seu país, ja no se la va treure més. Per ara, el seu regis­tre és imma­cu­lat: té 5 ors i un balanç de 38 victòries i 0 der­ro­tes en par­tits olímpics. Filla de pares ori­gi­na­ris de la ciu­tat argen­tina de Rosa­rio, l’atleta ha subrat­llat en més d’una ocasió la seva passió pel fut­bol, i va ser pre­ci­sa­ment a Pequín quan va poder conèixer el seu ídol: Diego Armando Mara­dona.