Olimpisme

PARÍS EN JOC

Un centre urbà poliesportiu i presidencial

El pri­mer dia de com­pe­tició com­pleta de dis­sabte con­ti­nu­ava plo­vent sense treva i cami­nar pels car­rers a París no era la cosa més agra­da­ble ni més fàcil. Les i els ciclis­tes con­tra­re­llot­gis­tes –en dues pro­ves dife­rents– són els que ho van saber millor amb les seves bici­cle­tes pels car­rers des de l’espla­nada dels Invàlids fins al bosc de Vin­cen­nes i mitja volta. Qui vaig veure sor­tir, i que va acon­se­guir no caure, va ser el clas­sicòman (de les clàssi­ques de la pri­ma­vera a Bèlgica) Woot van Aert, fla­menc que es va pen­jar la meda­lla de bronze i que sap el que és el mal temps.

Topant-me amb un ball de paraigües i vigi­lant de no enfan­gar-me més del neces­sari, vaig arri­bar a la torre Eif­fel, on el vòlei platja gai­rebé es podia dir que era vòlei mar. Gràcies que els res­pon­sa­bles d’aquest estadi efímer amb sorra i vista majes­tu­osa a la torre pas­sen el ras­clet cada mig set perquè els com­pe­ti­dors no s’entre­ban­quin.

Al con­tigu Camp de Mart, s’ha cons­truït una enorme carpa per al judo (i, després, la lluita) on vaig pre­sen­ciar la pri­mera meda­lla de la dele­gació espa­nyola, amb el bronze del madri­leny Fran Gar­rigós en menys de sei­xanta qui­los enfront d’un georgià. Més tard, el francès Luka Mkheidze es va haver de con­for­mar amb la plata tot i una gra­de­ria encesa con­tra un kazakh. I, final­ment, quan era sota la impo­nent cúpula del Grand Palais (Expo­sició Uni­ver­sal del 1900), on se cele­bra l’esgrima, va arri­bar just per a la final d’espasa entre la fran­cesa Auri­ane Mallo-Bre­ton i la hongko­nesa Vivian Kong el pre­si­dent Macron. No li va por­tar sort a Mallo-Bre­ton. Va per­dre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.