Les maratonianes de Versalles a l’Stade de France

Només he pogut veure per tele­visió les mara­tons, i les mar­xes atlètiques, perquè la dis­po­ni­bi­li­tat d’estar en d’altres llocs m’ha impe­dit de ser-hi pre­sen­ci­al­ment. Com el ciclisme, des d’una pan­ta­lla es pot seguir la cursa sen­cera, però hi ha deter­mi­nats punts en què veure pas­sar els atle­tes ofe­reix una visió pri­vi­le­gi­ada per obser­var el seu esforç. I, en el cas del recor­re­gut deci­dit pels orga­nit­za­dors de París 2024, hi havia un punt espe­ci­al­ment asse­nya­lat.

Era al quilòmetre 29, tor­nant de la volta des de l’Ajun­ta­ment de París cap a Ver­sa­lles, en l’ano­me­nat costa del Pavé des Gar­des, de 900 metres i un pen­dent de fins al 13,5%. I això després que, a l’anada, ja hagues­sin afron­tat qua­tre quilòmetres de pujada sor­tint pel bosc de Bou­logne. Uns des­ni­vells mai vis­tos en una marató dels Jocs Olímpics. Doncs, tot i així, dis­sabte en homes l’etíop Tami­rat Tola va batre el rècord olímpic amb 1h06:26, men­tre que el campió en les dues últi­mes edi­ci­ons, el kenyà Eliud Kipc­hoge, va haver d’aban­do­nar. I, en dones, l’holan­desa Sifan Has­san va esta­blir a la seva vegada una nova marca olímpica amb 2h22:55. Amb la par­ti­cu­la­ri­tat que Has­san s’ha pen­jat també el bronze en aquests Jocs en 5.000 i 10.000 metres. Aquest diu­menge, en la cerimònia de clau­sura a l’Stade de France, havia de rebre els honors al podi.

La història explica que el 5 i el 6 d’octu­bre del 1789 va haver-hi una marxa de 7.000 comer­ci­ants i obre­res cap al Palau de Ver­sa­lles per recla­mar pa i refor­mes a Lluís XVI. I aquest va accep­tar rati­fi­car la Decla­ració dels Drets Humans, en plena Revo­lució Fran­cesa.