Olimpisme

Amb l’accent més obert

Recull de medalles nord-catalanes, amb Theo Forner (rugbi 7) i Dany Dann (‘breaking’), i dels Països Catalans

Anna Tarrés, or (Xina), i Andrea Fuentes, plata (EUA), en artística, i Jordi Ribera (Espanya), bronze en handbol

La llista d’èxits de l’esport català a París 2024 més enllà de la par­ti­ci­pació en les tres meda­lles d’or en vela (49er), fut­bol mas­culí i water­polo mas­culí, i de les qua­tre de bronze con­que­ri­des pel cen­te­nar d’espor­tis­tes del país, és pot eixam­plar més enllà de les llis­tes de meda­lles ofi­ci­als posant el focus en els podis dels atle­tes de la Cata­lu­nya del Nord, el País València i les Illes Bale­ars o que hagin estat for­mats en l’esport català.

El juga­dor de rubgi a 7 Theo For­ner, per exem­ple, va acon­se­guir la meda­lla d’or amb França, que es va impo­sar a Fiji (28-7) en un estadi de Saint Dénis ple. For­ner, nas­cut a l’Espirà de l’Aglí (Ros­selló) el 2001, juga en la USAP de Per­pinyà, com dos com­panys més que també s’han endut l’or: Jean-Pas­cal Bar­ra­que i Jef­fer­son-Lee Joseph. For­ner, de 22 anys, ve d’una família amb lli­gams en el rugbi i va créixer a l’acadèmia de la USAP fins a arri­bar al pri­mer equip.

També ha fet història el per­pi­nya­nenc Dany Dann, que es va pen­jar la meda­lla de plata en el debut olímpic del bre­aking en un esce­nari idíl·lic com la plaça de la Concòrdia. El repu­tat B-Boy de 34 anys té l’honor de ser el pri­mer francès i també òbvi­a­ment el pri­mer nord-català que es penja una meda­lla en la dis­ci­plina. Dann, que va néixer a la Gua­iana fran­cesa (Saint-Lau­rent-du-Maroni, 1988), té un estil fluid i ha par­ti­ci­pat en algu­nes de les bata­lles més pres­ti­gi­o­ses del món del bre­ak­dance com la Red Bull BC One. Dann és doble campió de França, campió d’Europa el 2022 i antic número u mun­dial.

En l’ima­gi­nari de l’esport nord-català, cal subrat­llar el mític Mar­tin Four­cade (Ceret, 1988). La juga­dora de rugbi a 7 de la selecció fran­cesa Fanny Horta (Per­pinyà, 1986) i el pivot del Barça i de la selecció gala Ludo­vic Fàbre­gas (Banyuls de la Marenda, 1996) són els dos atle­tes del Ros­selló que van assa­bo­rir una meda­lla a Tòquio 2020, però les set meda­lles en els Jocs d’hivern –plata a Van­cou­ver 2010, dues d’or i una de plata a Sotxi 2014 i tres d’or a Pye­ongc­hang 2018– ava­len i subrat­llen l’excep­ci­o­nal tra­jectòria de Four­cade en biatló. L’espor­tista del Valles­pir es va reti­rar de l’esquí el 2020 amb 31 anys. En la natació també va dei­xar empremta la mus­cu­la­tura infi­nita de Frédérik Bous­quet (Per­pinyà, 1981), plata a Pequín amb el 4x100 lliure francès i que va ser plus­mar­quista mun­dial dels 50 m lliure amb 20.94.

Pau Etxa­niz

Un dels casos sin­gu­lars que ha pro­vo­cat més con­tras­tos d’opi­ni­ons quant a la per­ti­nença és el del piragüista Pau Etxa­niz, bronze en K-1 eslàlom con­tra tot pronòstic perquè havia estat dotzè en la fase de clas­si­fi­cació. Etxa­niz va néixer a Sant Sebastià però parla català perquè quan tenia un any els seus pares es van des­plaçar a la Seu d’Urgell. El fet d’haver tor­nat a viure al País Basc l’ha exclòs de la sèrie ofi­cial de cata­lans als Jocs. Sigui com vul­gui, és indis­cu­ti­ble que ha estat for­mat en el marc de l’esport català.

Països Cata­lans

Sara Sor­ri­bes (Vall d’Uixò, 1996) parla valencià i va gua­nyar la meda­lla de bronze en ten­nis en la moda­li­tat de dobles al cos­tat de Cris­tina Bucsa, ten­nista nas­cuda a Moldàvia amb naci­o­na­li­tat espa­nyola amb la qual havia gua­nyat el WTA 1.000 de Madrid. Sor­ri­bes va ser, el maig de 2017, la número 17 del món en el rànquing WTA indi­vi­dual, la seva millor clas­si­fi­cació. Un altre cas és el de la vete­rana base valen­ci­ana San­dra Ygue­ra­vide, plata en el bàsquet 3x3, moda­li­tat en què és una mes­tra. Ygue­ra­vide, a més, forma part de l’Uni Girona. Seguint amb el fil dels Països Cata­lans, hi tro­bem el juga­dor del Girona Abel Ruiz (Almus­sa­fes, 2000), or en fut­bol, i la juga­dora de bàsquet 3x3 Vega Gimeno (València, 1991). El botí dels espor­tis­tes bale­ars ha estat de tres meda­lles. Juana Camilión (Mar del Plata, 1999) també va for­mar part de l’equip de bàsquet 3x3; el piragüista de Cala d’Or Mar­cus Coo­per (Oxford, 1994), el ban­de­rer de l’equip espa­nyol, va ser com­pany del català Saül Cra­vi­otto en el K4 500 m de piragüisme que es va pen­jar el bronze i Joan Antoni Moreno (Palma, 2000), bronze en el C2 500 m de piragüisme.

Els tècnics cata­lans

L’accent també el tro­bem en casos de tècnics del país en dife­rents selec­ci­ons. Qua­tre d’ells es van pen­jar meda­lla con­que­rint el somni olímpic. De fet, la fes­tassa cata­lana en la com­pe­tició de grups de natació artística va ser total. Or per a l’entre­na­dora Anna Tarrés amb la Xina, plata d’Andrea Fuen­tes diri­gint l’equip dels Estats Units i bronze d’Espa­nya amb qua­tre cata­la­nes –Iris Tió, Txell Mas, Paula Ramírez i Merit­xell Ferré–, i dues aju­dants de la japo­nesa Mayuko Fujiki, les gra­no­lle­ri­nes Ceci­lia Jiménez i Judit Requena. Tarrés, en qua­li­tat de tècnic –amb la col·labo­ració del músic Arnau Vilà, amb el qual ja havia tre­ba­llat amb Israel i Ucraïna–, i Fuen­tes, nedant, havien con­tribuït als èxits espa­nyols. Est­her Jaumà va gua­nyar el bronze diri­gint el duet tècnic dels Països Bai­xos. El sar­ri­a­nenc Jordi Ribera, bronze en hand­bol amb la selecció espa­nyola –qua­tre cata­lans–, per la seva banda, con­ti­nua acu­mu­lant èxits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)