Acabaran passant Neymar i Messi amb més pena que glòria en el mundial precisament de Qatar? Justícia poètica en diria d’això.

Les jugadores de la Champions que sentin enveja pels milions que mou el futbol masculí que no renunciïn al fàstic que envolta tot plegat.

Els jugadors espanyols al mundial semblaven ahir Pedro Sánchez negociant els pressupostos amb algunes minories “nacionals”. Doncs això, 7-0.

Si avui hi haguessin eleccions a l’Argentina i es presentés un partit que prohibís el futbol fins a nova ordre arrasaria.

Parlem molt del pare borratxo, follador, corrupte i fatxa però el fill, amb aquest cara de rajola, se’n va al Qatar a veure la “roja” i tots callats.

Entre les moltes coses que han prohibit al Qatar veig que també hi ha saber a jugar a futbol al país, fins i tot entre els professionals.

Després de tot el que he escoltat de Qatar no m’agradaria ser l’àrbitre del partit d’avui contra Equador. O sí, depèn dels escrúpols de cadascú.

Parlem molt que l’homosexualitat està prohibida al Qatar però en el futbol masculí “de facto” també ho està i tothom calla.

Estem al 2022 i ara alguns descobreixen que els jutges espanyols són més de dretes que Camacho comentant partits de la ‘roja’.

Ja tenim la versió per a Lewandowski d’allò que deien a Madrid de frenar Messi “por lo civil o lo criminal”.

L’objectiu del mundial és, per aquest ordre, que Espanya només jugui tres partits i que els jugadors del Barça tornin sans i estalvi.

Quatre paraules de Xavi sobre els drets humans a Qatar serien més importants que guanyar la lliga. La renovació seria obligada.

Caldria instaurar per l’equip campió de la copa un viatge als Emirats amb tot pagat, 65 milions a Suïssa i la inviolabilitat davant de qualsevol llei.

Un cop Putin hagi canviat d’entrenador deu vegades i no pugui evitar la derrota a Ucraïna finalment els seus seguidors el miraran a ell.

Hem eliminat just a temps la sedició per evitar que condemnin Lewandowski a quinze partits per tocar-se el nas. Piqué també evitarà la presó.

Sánchez em recorda a Ancelotti, amb el qual comparteixo zero objectius. Ara li cauran pals de tot arreu però a veure qui aixeca la Champions.

Trobo a faltar algú a Madrid com Gerard Piqué que canti les quaranta al ministre de torn sobre com es persegueixen sempre als mateixos.