La merda més gran d’això del VAR és esperar que tots els senyorets hagin revisat deu vegades una jugada per celebrar un golàs com deu mana.

Quan més malament estigui el Madrid a la lliga més por em fa per la Champions. Això és ciència estadística en estat pur.

Tal com està el país aviat no només cridaran “president” a Piqué al Camp Nou sinó fins i tot a la Plaça Sant Jaume.

Si anem retirant una vaca sagrada en cada partit al Camp Nou anirem de festa en festa fins a la victòria final.

Piqué, i també Busquets i Alba, ja són història. Ara mateix els millors jugadors catalans de 1a els té el Girona: Arnau, Romeu i Aleix Garcia.

El bon culer ja està patint per si Piqué estaré més pendent de l’homenatge que dels davanters de l’Almeria en el partit de dissabte.

La comparació és trista però en termes geopolítics el Barça és com Espanya, un segona divisió europeu amb ínfules de grandesa.

Des que Xavi va dir, literalment, que estaven tenint molta sort amb les lesions estan caient dos jugadors per partit.

Neymar, Alves i companyia ja han perdut el mundial abans que comenci perquè això de Bolsonaro ha fet pupa. Caldrà pagar impostos.

A Madrid ja no només veuen Puigdemont movent els fils per eliminar el delicte de sedició sinó per comprar els àrbitres de la lliga. Impagable.

N’hi ha que es queixen d’alguna prima afegida en el seu fitxatge quan sense ell estaríem probablement en zona de descens.

Ser entrenador del Barça i no superar la fase prèvia de la Champions també hauria de ser considerat sedició.

La paradoxa de tot plegat és que suposava que eren els alemanys els que havien de passar fred durant tota la tardor i l’hivern.