Web versió mòbil
Recorda'm
El fenomen únic al món que ni espanyols ni belgues ni francesos podran entendre mai és el dels marroquins que són independentistes.
L’Argentina ho té clar. Hi ha un líder suprem i un exèrcit que morirà per ell, com qualsevol d’aquests règims polítics que tots tenim al cap.
Per les celebracions dels gols, per ser gairebé tots votants de Bolsonaro i per la cara de Vinicius l’eliminació del Brasil era necessària.
El nou seleccionador espanyol haurà de fer cas des del primer dia a la caverna de Madrid sinó vol tenir els dies comptats. Ànims company.
L’adeu de Luis Enrique de la selecció espanyola estava cantat. L’asturià era l’ase dels cops, criticat obertament per una nombrosa representació mediàtica, poderosa i agressiva, i l’eliminació...
Amb Espanya fora de l’equació ara podrem mirar els partits que queden del mundial amb la calma que suposa un horitzó sense tempesta a la vista.
El mundial de Qatar avança el camí cap al títol, amb els quarts de final definits. No hi és Bèlgica, que ha tancat un cicle brillant un cop eliminada en la fase de grups, ni tampoc Alemanya, una tetracampiona...
Als comentaristes de TVE només els va faltar oferir Ceuta i Mellia a Mohammed VI a canvi d’un gol. Quina meravellosa desesperació.
El jugador o l’equip que esborri la cara d’estúpids dels brasilers quan fan la seva ballaruga tindran tota la meva admiració.
Qatar ha fet el ridícul al mundial però cap problema els davanters més ben pagats del país continuen endavant: Mbappé, Neymar i Messi9.
L’Argentina juga com l’independentisme abans del 2017. Hi ha un líder i un objectiu però veient com juguen també hi ha d’haver un miracle.
Abans de l’Espanya-Marroc de Qatar podrien fer un amistós entre les policies dels dos països per celebrar els ‘èxits’ conjunts a la tanca de Melilla.
Fa un any, després de classificar la selecció espanyola per al mundial, a Luis Enrique li van preguntar si s’acabarien les crítiques. “Quan perdem un partit, tornarà l’holocaust caníbal”,...
Després del paperot al mundial esperem que Qatar no tracti l’entrenador, Fèlix Sánchez, com un treballador migrant qualsevol.
Si fos argentí i veiés Messi pregaria més que mai al poder celestial del papa argentí. Wojtila, des del cel, ja va ajudar ahir als seus compatriotes.
Els que més por tenen de tornar a casa al mundial són dels primers que ho hauran de fer. No seran rebuts com herois precisament.
Per entendre com ens sentirem quan la fi del món estigui a tocar només cal observar les cares dels aficionats sud-americans al mundial.
Si entre Alemanya i el Japó acaben eliminant Espanya del mundial serà la primera cosa junts que fan bé.
Com l’equip de futbol masculí, eliminat de la Champions a l’octubre, el de futbol sala també ha quedat fora de la màxima competició aviat, de manera imprevista i sobretot molt dolorosa. En la fase...
Les grans figures brillen el mundial i la màquina de bitllets de la FIFA ja deixa com una joguina la que tenia Joan Carles I a la Zarzuela.
Pàgina 63 de 300
