Els Jocs Paralímpics

Entre el 7 i el 18 de setem­bre es dis­pu­ten a Rio de Janeiro els XV Jocs Paralímpics d'estiu. Es tracta d'un cer­ta­men que va asso­ciat a un metge jueu, Ludwig Gutt­mann. Fugint del nazisme es va esta­blir al Regne Unit, on va intro­duir l'esport en la reha­bi­li­tació física de per­so­nes amb para­ple­gia. Després de la Segona Guerra Mun­dial, va orga­nit­zar a l'hos­pi­tal Stoke Man­de­vi­lle les pri­me­res com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves amb cadi­res de rodes. Serien l'embrió dels pri­mers Jocs Paralímpics, que l'any 1960 es van cele­brar a Roma. Gutt­mann va ser el gran impul­sor de l'esport per a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats, el seu baró de Cou­ber­tin (Joan XXIII dixit). El 1966 va ser nome­nat Cava­ller de l'Imperi Britànic per por­tar espe­rança als des­es­pe­rats. Va con­tri­buir deci­si­va­ment al fet que l'esport acom­panyés unes per­so­nes que havien estat con­dem­na­des a la mar­gi­nació des de temps imme­mo­ri­als. Em con­gra­tulo que exis­tei­xin ins­ti­tu­ci­ons que hono­rin la memòria de grans homes i dones. És el cas de la Fun­dació Ins­ti­tut Gutt­mann.

L'esport pot ser clau en els pro­ces­sos d'inte­gració social de les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats. A totes elles pot apor­tar grans bene­fi­cis físics, psíquics i morals. L'esport pot ser de molta ajuda si volem con­tri­buir a la seva inclusió social. Cal crear les con­di­ci­ons perquè tin­guin l'opor­tu­ni­tat de des­ple­gar les seves pos­si­bi­li­tats espor­ti­ves. La seva relació amb l'esport està ins­pi­rada per l'anhel de cons­tant superació. A vol­tes obli­dem que no fan falta unes facul­tats psi­cofísiques por­ten­to­ses per ser espor­tista. L'esport no és un patri­moni exclu­siu d'una mino­ria d'homes i dones super­do­tats. L'esport ha d'estar al ser­vei de les neces­si­tats i capa­ci­tats específiques de cada per­sona. Només d'aquesta manera esde­vindrà una font de salut i equi­li­bri. L'esport ha de ser una pos­si­bi­li­tat assu­mi­ble per a tot­hom, un cabal fle­xi­ble i ajus­ta­ble a la nos­tra con­dició vital. Serà així com podrà con­tri­buir a enri­quir la nos­tra qua­li­tat de vida. Com diu un dels prin­ci­pis fona­men­tals de l'olim­pisme, tots els éssers humans tenim el dret fona­men­tal d'acce­dir a l'esport. La praxi espor­tiva és una eina indis­pen­sa­ble per desen­vo­lu­par ple­na­ment la nos­tra per­so­na­li­tat.