Prova de foc

Els Barça-Atlético de Madrid han estat sem­pre par­tits diver­tits per a l'afi­ci­o­nat. Perquè sem­pre s'han vist molts gols, perquè Messi té els colc­ho­ne­ros com un dels equips pre­fe­rits a l'hora d'enco­lo­mar-los gols i perquè els madri­lenys han acon­se­guit per mèrits pro­pis con­ver­tir-se en un dels aspi­rants a gua­nyar la lliga, fent-se lloc entre el Barça i el Real Madrid, com va pas­sar l'any del Tata Mar­tino d'entre­na­dor, i en la Cham­pi­ons, en dues finals con­ti­nen­tals en què han patit cru­els der­ro­tes con­tra el gran rival meren­gue. És per això que els enfron­ta­ments amb l'Atlético, i espe­ci­al­ment amb aquest Atlético de Sime­one, són sem­pre com­pli­cats. A més, aquells par­tits bojos com el 5-4 amb Bobby Rob­son a la ban­queta i Pizzi en boca de Joa­quim Maria Puyal, pas­sen a la història, però no agra­den gens als entre­na­dors, que pre­fe­rei­xen tenir con­tro­lat el rival i la por­te­ria a zero.

Dit tot això, el par­tit d'avui, tot i que arriba en la cin­quena jor­nada, ja és una prova de foc. No només perquè el Barça està obli­gat a gua­nyar-ho tot, sinó perquè va enso­pe­gar amb l'Alavés i no es pot tor­nar a per­me­tre rega­lar punts a un Madrid que juga mala­ment però sem­pre gua­nya. Amb ajuda o sense, que aquest és tot un altre tema. Per tant, el Barça no es pot per­me­tre una altra enso­pe­gada. Una enso­pe­gada que ningú espera, per l'acti­tud de l'equip després de la der­rota en la lliga, però que molts temen per les espe­ci­als cir­cumstàncies d'aquesta lliga en què els rivals, però també els àrbi­tres, hi poden tenir molt a dir.

És, doncs, un par­tit que es pre­senta dur. L'Atlético tam­poc es pot ador­mir i vol rec­ti­fi­car el seu mal inici en la com­pe­tició amb una victòria de pres­tigi al Camp Nou. Hi tenen tot el dret, a inten­tar-ho. És també un par­tit impor­tant per al Barça, per rea­fir­mar-se, per demos­trar-se a si mateix que el que va pas­sar con­tra l'equip de Vitòria va ser un acci­dent moti­vat per l'excés de can­vis i rota­ci­ons, que Luis Enri­que diu que con­ti­nuarà fent. I també hi té tot el dret, però ha d'inten­tar que això no com­porti der­ro­tes con­tra equips molt infe­ri­ors, com així va pas­sar.

Serà, doncs, un enfron­ta­ment clau per als dos equips, no per la situ­ació actual en la taula, sinó perquè aquesta lliga es pre­senta com una d'aque­lles en què hi pot haver dos o tres equips que pas­sin dels noranta punts. I això vol dir mol­tes pata­ca­des per baix, però també poques pos­si­bi­li­tats d'errada per dalt. S'espera un Atlético fidel als prin­ci­pis de Sime­one. Llui­tar fins a la exte­nu­ació, córrer contínua­ment, no dei­xar pen­sar el rival i, si cal, jugar dur, per no dir molt dur. Així són els equips d'El Cholo. I davant d'això, què? Doncs dependrà del Barça i del que deci­deixi Luis Enri­que. De moment, s'ha que­dat sense Umtiti, lesi­o­nat. El que vol­drien els afi­ci­o­nats culers és veure un Barça deci­dit i domi­na­dor, un Barça que surt a gua­nyar des del pri­mer minut i que ha d'estar dis­po­sat a jugar al cent per cent els noranta minuts, perquè pot espe­rar que els madri­lenys ho facin al cent vint per cent, com van sem­pre. Cal espe­rar el millor dels tres del davant, que han mos­trat que estan fins i amb ganes, però la clau estarà també a no dei­xar des­con­tro­lar el par­tit, a asse­gu­rar el zero a la por­te­ria pròpia. Pot­ser no serà tan diver­tit, però sí més pràctic.