Demà, el nou Barça de bàsquet té la primera prova real. Giorgios Bartzokas començarà a ser mesurat a partir del resultat que reflecteixi el marcador del Fernando Buesa Arena cap allà a un quart de dotze de la nit. Un duel contra el Madrid, encara que sigui en la supercopa i en la teva estrena, sempre té conseqüències. Les mirades es focalitzaran en Tyrese Rice, el fitxatge estrella. L'home que ha de fer el salt qualitatiu. També estarà sota sospita l'absència d'un segon base pur, el problema en el tir de tres o saber exactament què pinta aquí Joey Dorsey. Però això queda en mans dels tècnics. A mi m'interessa un altre apartat. I més que interès, em genera preocupació.

Una de les grans diferències entre el Madrid i el Barça aquestes darreres temporades rau en el caràcter. El geni. La ràbia. La mala llet. Allò que fa que et revelis davant el conflicte o l'adversitat. I en aquest tipus de partit, amb pulsacions a mil i tensió màxima, la rauxa no és un factor menor. Els de Pablo Laso, amb Felipe Reyes i Sergio Llull al capdavant, exhibien múscul i confiança quan tocava. A can Barça, en canvi, només alguna espurna de Satoranski esperonava els companys. La resta, rigor mortis.

Sovint he sentit a dir que Pablo Laso no s'imposa als seus jugadors. Que reneguen del tècnic i no amaguen desavinences a la pista. Per contra, Xavi Pascual dominava amb molta fermesa el vestidor. L'error era castigat i la jerarquia de l'entrenador regnava a l'equip. Vist des de fora, pot semblar que el model Barça és tal com ha de ser i que, en canvi, el model Laso és un niu de problemes. Però, honestament, crec que cada mètode ha tingut molt a veure amb el que ha passat els últims anys. Laso, un entrenador de caràcter, volia jugadors intensos, agressius, rebels. Amb ell. Però sobretot amb el joc. No pots demanar a un jugador que s'enfronti al conflicte a la pista i després esperar que no et planti cara quan discrepa de tu. Pascual, en canvi, prefereix jugadors amb un perfil menys dominant. Més domables (que se m'entengui). Però qui no planta cara a l'entrenador, pateix quan ho ha de fer amb l'àrbitre o el rival. Gossos no fan gats.

El conflicte recau ara sobre Bartzokas. Ha reforçat el caràcter de l'equip? Veurem un Barça atrevit en el cos a cos? Respirarà agressivitat, determinació i obstinació? Més enllà de si Rice o Claver, de si sense el Chacho o amb Randolph. Aquesta és una bara de mesurar important en el partit de demà. L'inici de moltes coses.