Mic­hael Lau­drup aquesta tem­po­rada fa de comen­ta­rista dels par­tits de lliga. I, de moment, més que per les seves apor­ta­ci­ons tècni­ques, ha cri­dat l'atenció per haver dit que a Ney­mar ja li està bé que el cusin a pun­ta­des de peu perquè el que fa amb les con­duc­ci­ons de pilota és pro­vo­car els rivals. A mi m'entris­teix que el meu ídol del dream team per raons fut­bolísti­ques òbvies ara digui això. Hi veig dues raons pos­si­bles. O jugava a fut­bol més ràpid del que sap pen­sar o pensa amb el cer­vell d'altres. O totes dues coses. Perquè el que va dir sona més a que­dar bé en els ambi­ents en què es mou i pre­fe­reix això a pen­sar en com jugava ell a fut­bol.

Emo­tiu retro­ba­ment a Bada­lona de la Penya amb Zeljko Obra­do­vic, el tècnic que el va dur a la glòria de la copa d'Europa el 1994. L'home­natge va ser mutu pels records que com­par­tei­xen. Però no cal ser de la Penya per ado­nar-se que tant Obra­do­vic com el Joven­tut són bàsquet en estat pur. El tècnic, per la seva magnífica car­rera. I la Penya, perquè encara que hagi vis­cut èpoques de més tri­omfs que l'actual, con­ti­nua demos­trant que el bàsquet no es pot enten­dre sense Bada­lona ni Bada­lona sense el bàsquet. Ja ho va dir el capità del Divina Joven­tut en la pre­sen­tació: “Aquest any més que mai repre­sen­tem els valors de plan­ter i de Bada­lona.” Tots els meus res­pec­tes. I sort.

Magnífic balanç dels atle­tes cata­lans que han par­ti­ci­pat en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro. Emo­ci­o­nant la meda­lla d'or d'Elena Con­gost en marató. Però igual­ment l'actu­ació de tots els par­ti­ci­pants. En l'esport hi ha mol­tes coses cri­ti­ca­bles, és cert, però hi ha pocs altres vehi­cles d'inclusió i reco­nei­xe­ment social com ho és la com­pe­tició espor­tiva en uns Jocs.

Roma deixa d'aspi­rar a orga­nit­zar els Jocs del 2024. L'alcal­dessa, Vic­to­ria Raggi, ho va dei­xar clar: la ciu­tat té altres pri­o­ri­tats. Pro­ba­ble­ment té raó, atesa la situ­ació econòmica i social actual. Raggi és alcal­dessa de Roma pel movi­ment Cin­que Ste­lle de Beppe Gri­llo, una forma de popu­lisme a la ita­li­ana. Ara, però, haurà de demos­trar que té alter­na­ti­ves per millo­rar la ciu­tat i la vida dels seus habi­tants. Ho segui­rem aten­ta­ment.