Un problema amb l'Atlético

Una mica abans de les 10 de la nit de dime­cres pas­sat vaig tro­bar-me en un bar de Sant Sebastià amb un meu amic bar­ce­lo­nista que, nas­cut a Mon­te­vi­deo i havent resi­dit durant molt de temps a Bar­ce­lona, fa anys que viu a Madrid per amor. He con­cre­tat que la tro­bada va ser abans de les 22 h perquè just a aquesta hora va començar el pri­mer par­tit de la pre­sent tem­po­rada que va enfron­tar el Barça con­tra l'Atlético de Madrid. Dic “el pri­mer” amb el desig que, a part del que és ine­vi­ta­ble perquè cor­res­pon a la segona volta de la lliga, no n'hi hagi més. M'expli­caré. Quan, després de veure una pel·lícula pro­gra­mada pel fes­ti­val sense que em pro­voqués gaire ale­gria, vaig arri­bar a la cita amb el meu amic al bar, allà també hi era una peri­o­dista madri­le­nya que apre­cio i que és una segui­dora entu­si­asta de l'Atlético de Madrid. Hi era per com­par­tir una copa abans d'anar a veure el par­tit, que va tenir lloc men­tre el meu amic bar­ce­lo­nista i jo vam sopar, perquè feia temps que no ens vèiem i perquè, tinc aquesta sen­sació encara que no ens ho vam dir, estàvem con­vençuts que el nos­tre equip gua­nya­ria el de la nos­tra amiga Begoña. I la qüestió és que, sense que ens ho diguéssim, no sé perquè anàvem de sobrats, com si no haguéssim de fer cas als resul­tats de les últi­mes tres o qua­tre tem­po­ra­des en què, encara que el Barça hagi gua­nyat algun par­tit i alguna eli­mi­natòria de copa, l'Atlético de Madrid l'ha eli­mi­nat dos cops a la Cham­pi­ons (en les edi­ci­ons en què, poste­ri­or­ment, ha per­dut la final con­tra el Reial Madrid) i li ha gua­nyat una lliga en l'últim enfron­ta­ment dis­pu­tat al Camp Nou.

Men­tre fèiem la copa, la Begoña va expli­car que va néixer un dia en què el seu equip va gua­nyar el Real Madrid. Jo, anant de sobrada encara que fes una bro­meta, li vaig dir que devia ser la vegada que va gua­nyar-lo. És cert que li costa fer-ho, però en els últims dos anys ha superat el com­plex davant del Madrid excep­tu­ant dues oca­si­ons fona­men­tals, aque­lles en les quals ha per­dut la Cham­pi­ons i, havent-hi un premi tan gros en joc, també aque­lles en què, més que mai, els bar­ce­lo­nis­tes volíem que der­rotés l'ene­mic comú. Però no ho va fer i ens en podem riure com si des­car­reguéssim la frus­tració amb una ven­jança irònica. Tan­ma­teix, si l'Atlético de Madrid té un pro­blema amb el Madrid, pot­ser s'hau­ria de reconèixer que el Bar­ce­lona també té un cert pro­blema amb l'equip que, sem­bla que almenys fins al 2018, entrena el Cholo. En el par­tit de dime­cres pas­sat, el Barça es va tor­nar a embo­li­car amb l'Atlético. O se li va entra­ves­sar de nou. O s'hi va per­dre, o posem-hi que hi va enso­pe­gar. No va per­dre, però, sense gua­nyar, va fer un mal resul­tat. Una altra cosa és mar­car cinc gols al Leganés i cinc més a l'Spor­ting del Pitu Abe­lardo, asturià que també va jugar al Barça, com Luis Enri­que. El Madrid també ten­deix a gole­jar els petits, però, a més, també gua­nya in extre­mis l'Atlético en par­tits fona­men­tals.