Tempesta local

La lle­tra petita, la des­co­nec. Tant se val. El con­tracte sig­nat o alguna clàusula del con­tracte o la inter­pre­tació d'alguna de les clàusu­les del con­tracte o què sé jo, s'hau­ria de par­lar, reor­de­nar, rede­fi­nir i tan­car un nou acord o mati­sar l'ante­rior. Quan no és una qüestió de diners, i no ho és, tot és més fàcil.

Malau­ra­da­ment, en l'hoquei sobre patins, sobren des­a­vi­nen­ces i fal­ten calés. El con­flicte entre la Fede­ració Espa­nyola de Pati­natge i La Xarxa TV no bene­fi­cia abso­lu­ta­ment ningú. Això és evi­dent. La mare dels ous és, segons sem­bla, la inter­pre­tació de l'exclu­si­vi­tat dels drets de les retrans­mis­si­ons tele­vi­si­ves dels par­tits de l'OK Lliga. La cadena pri­vada Barça TV va dema­nar permís a la fede­ració i la fede­ració li va per­me­tre uni­la­te­ral­ment donar un par­tit, el Barça-Lleida, el diven­dres de la segona jor­nada. Error. La Xarxa TV es va encen­dre i va enviar una carta massa dràstic en què par­tia peres sense previ avís perquè con­si­de­rava que la fede­ració havia vul­ne­rat l'acord esta­blert. Ver­me­lla directa i sanció exprés. Els par­tits dels dis­sab­tes al mig­dia s'han aca­bat. L'Igua­lada-Reus de dis­sabte, el ter­cer pro­gra­mat, ja es va jugar a la tarda i sense tele.

Això, que altres cade­nes pogues­sin donar algun altre par­tit –també malau­ra­da­ment, no hi ha gaire demanda– que no fos el triat per la Xarxa TV prèvia­ment, hau­ria d'haver que­dat clar de bon començament. Més val escriure dues rat­lles més, o vint-i-cinc, i evi­tar malen­te­sos. Si les dues rat­lles o les vint-i-cinc ja estan escri­tes, que no ho sé, la fede­ració no podria haver donat el permís al Barça, per molt que el Barça és el Barça i més en hoquei sobre patins, i només ho podria haver fet la Xarxa TV. És així de sim­ple. Al final, però, és una qüestió d'acords glo­bals i d'acords pun­tu­als. Res més.

El fet és que després de quinze dies glo­ri­o­sos i dues jor­na­des de molt bones emis­si­ons a través de la vin­tena de tele­vi­si­ons locals de La Xarxa TV, i també a través del canal 159 de Movis­tar + –només en l'àmbit català–, l'hoquei sobre patins torna a que­dar orfe de les retrans­mis­si­ons tele­vi­si­ves pro­me­ses i anun­ci­a­des a so de bombo i pla­te­rets. La fede­ració cata­lana ha tin­gut un bon gest i s'ha ofert per fer de medi­a­dora. No sem­bla que hagi de cos­tar tant arri­bar a un acord, però el món dels egos de vega­des és com­pli­cat, i Ramon Basi­ana, el pre­si­dent, fa bé d'ofe­rir-se a fer de pont entre les dues parts. Els juga­dors, els entre­na­dors i els afi­ci­o­nats ja hi han dit la seva en les xar­xes soci­als, lamen­tant la pèrdua, espe­rem que pro­vi­si­o­nal, i la imatge de pa sucat amb oli gene­rada. Tot­hom és cons­ci­ent que la visu­a­lit­zació de l'hoquei sobre patins és impres­cin­di­ble no sé si per fer un pas enda­vant, tant de bo, però si almenys per tirar enda­vant, que en els temps que cor­ren, ja és molt. I,a més, l'hoquei sobre patins i per extensió l'OK Lliga, far­cida de clubs i de juga­dors cata­lans, és fona­men­tal en la cul­tura espor­tiva del nos­tre país.