Encara hi ha classes, i Messi

El City com­pe­teix més bé que amb Pelle­grini tan sols dos mesos després d'estar a les mans de Pep Guar­di­ola. Però la Cham­pi­ons és la Cham­pi­ons i el Barça és el Barça. I Messi és Messi. La diferència ahir la va con­cre­tar l'argentí, però el Barça va ser un equip més con­sis­tent que el City, i més letal. En el fut­bol d'alt nivell és tan fona­men­tal no come­tre errors com come­tre encerts. El Barça no va errar i va come­tre encerts. I va tor­nar a ense­nyar al City on està el nivell per aspi­rar a la Cham­pi­ons. L'equip de Guar­di­ola serà millor d'aquí a un temps, segur. Però el Barça és on ha de ser.

Si no s'assem­bla­ven prou el Barça de Luis Enri­que i el City de Guar­di­ola, el tècnic de Sant­pe­dor va cal­car encara més l'esquema del Barça dei­xant a la ban­queta Agüero i intro­duint un mig­cam­pista més, en aquest cas Gun­do­gan. D'aquesta manera, els dos equips tenien deu posi­ci­ons repli­ca­des i també que­dava repli­cada la falsa posició de Messi amb el paper de fals davan­ter cen­tre de De Bruyne. De Bruyne, però, no és Messi.

La idea dels dos equips és tan sem­blant que per a als uns i els altres va ser tan impor­tant poder cons­truir juga­des com evi­tar que el rival acon­seguís armar-ne. Pressió alta a les dues ban­des i poques ganes de rifar pilo­tes. Si de cas, ho va fer més el City que el Barça. En aquesta situ­ació, les pos­ses­si­ons més llar­gues dels dos equips es van donar en camp propi, inten­tant treure la pilota jugada cap a camp con­trari. Quan ho acon­se­guien, les juga­des aga­fa­ven velo­ci­tat. Durant la pri­mera part, també va ser el Barça el que va inti­mi­dar més quan arri­bava a l'àrea de Bravo. Pot­ser excepte en els últims minuts del pri­mer acte, sobre­tot quan el Barça es va que­dar amb una defensa inèdita, per les molèsties d'Alba i la lesió de Piqué en una dura entrada de Silva. La major part del temps, però, el joc va ser molt tra­vat, poc fluid. Però el par­tit era interes­santíssim. Res a veure amb un fes­ti­val, però sí amb un rigor tàctic exe­cu­tat de manera excel·lent, sem­pre a par­tir de voler la pilota.

Cada apa­re­lla­ment, cada pas­sada, cada con­trol, cada movi­ment, cada fals movi­ment podia ser un esde­ve­ni­ment deci­siu. Ho va ser una rellis­cada de Fer­nan­dinho, que va afa­vo­rir que una excel·lent com­bi­nació entre Ini­esta i Messi, després d'un roba­tori de pilota de Masc­he­rano, impro­vi­sat late­ral dret, acabés en gol. Un gol que feia justícia a la pro­posta més cre­a­tiva del Barça. El City va ser més reac­tiu. Va estar molt bé fent la pressió alta de manera rigo­rosa, però el Barça va per­dre molt poques pilo­tes en la sor­tida, cap de deter­mi­nant. Sense poder armar cap atac curt després de robar la pilota, a l'equip anglès li va cos­tar més que al Barça ela­bo­rar juga­des d'atac. El par­tit només es va des­cor­dar en els últims minuts del pri­mer temps, men­tre el Barça aca­bava d'ajus­tar una defensa que ja era inèdita de sor­tida amb Masc­he­rano de late­ral dret. Els pri­mers qua­ranta-cinc minuts van donar per a molt. I la segona part pro­me­tia més.

En el tens com­bat per no come­tre errors, el City va tor­nar a rein­ci­dir. Va ser l'expor­ter blau­grana Bravo qui va tenir una inter­venció deci­siva. Acos­tu­mat a jugar lluny de la seva por­te­ria, ho va haver de fer per evi­tar un gol de Suárez amb les mans fora de l'àrea. Ver­me­lla i el City amb deu. Un esce­nari nou en un par­tit de màxima igual­tat fins lla­vors. La diferència va ser que la pos­sessió de pilota del Barça ja va ser tota l'estona al camp del City. Els blau­grana la tenien i, quan la per­dien, la roba­ven abans que els angle­sos tra­ves­ses­sin el mig del camp. L'esce­nari en què Messi és més letal encara. I ho va ser. Pilota per a ell, con­ducció curta, xut i gol. Aquest ja el va encai­xar Caba­llero, un por­ter sense jocs de peus, però batut igual­ment per Messi, deci­siu en qual­se­vol situ­ació. En l'error següent, de Gun­do­gan, el ter­cer. I par­tit vist per a sentència. Fins i tot l'estona que van jugar deu con­tra deu i el par­tit es va obrir per l'expulsió de Mat­hieu, el Barça va tenir més tau­les. I més efec­ti­vi­tat. Ney­mar va cul­mi­nar la gole­jada, no de penal, però sí de jugada, per rubri­car també un excel·lent par­tit seu. I de tot l'equip.