Odriozola diu adéu i plora pel dopatge

José María Odri­o­zola dei­xarà final­ment la pre­sidència de la Fede­ració Espa­nyola d'Atle­tisme després de 27 anys en el càrrec. El 26 de novem­bre hi ha elec­ci­ons, i un exat­leta –el català Manel González, Raúl Cha­pado o Isi­doro Hor­ni­llos– serà el seu suc­ces­sor. Aquesta set­mana, Odri­o­zola va fer una repas­sada, per a l'agència EFE, a la seva etapa com a pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola. És força sig­ni­fi­ca­tiu que l'agència de notícies espa­nyola dividís la infor­mació que va ser­vir als seus abo­nats en dues parts, una de les quals estava gai­rebé ínte­gra­ment dedi­cada al dopatge. El títol d'aquesta peça era “Tots els meus moments dolo­ro­sos estan rela­ci­o­nats amb el dopatge”.

Odri­o­zola ha estat al cap­da­vant de l'atle­tisme espa­nyol en la seva etapa més glo­ri­osa. Sota la pre­sidència dels seus pre­de­ces­sors, Alfredo For­cano i Juan Manuel de Hoz, l'atle­tisme espa­nyol va començar a gua­nyar les seves pri­me­res meda­lles inter­na­ci­o­nals –Carme Valero, Jordi Llo­part, Josep Marín, José Manuel Abas­cal...–, però ha estat la pre­sidència d'Odri­o­zola la més fructífera en èxits. I també en casos de dopatge. Odri­o­zola ho recor­dava a EFE: “Des dels anys vui­tanta que lluito con­tra el dopatge, encara que aquí se m'acusi d'haver-me empas­sat posi­tius. Noms com ara Alberto García, Julio Rey, Marta Domínguez i Paqui­llo Fernández són casos molt noto­ris, moments dolo­ro­sos per a mi.” Deia Odri­o­zola també que sem­blava que ell fos el cul­pa­ble per no haver-se assa­ben­tat del que feien aquests atle­tes i que “els que fan trampa van sem­pre un pas enda­vant”. Odri­o­zola és catedràtic en bioquímica, és un científic i sap, o pot saber, tot el que vul­gui sobre dopatge. De fet, sem­pre ha posat en qüestió el pas­sa­port biològic, al qual no dóna una vali­desa total.

És evi­dent que no són culpa d'Odri­o­zola aquests posi­tius, però sí que és cul­pa­ble d'haver mirat cap a un altra banda –millor dit, cap a l'estran­ger– en els temes de dopatge. Al final va tenir raó amb els seus atacs a l'atle­tisme rus, però si hagués estat tan dili­gent amb el que feien els seus atle­tes –i entre­na­dors i met­ges, perquè un atleta sol no fa res– com amb els rus­sos, pot­ser hau­rien enxam­pat abans els peca­dors i també n'hau­ria cai­gut algun altre. La llista de san­ci­o­nats per dopatge durant l'era Odri­o­zola és quasi tan llarga com els anys que ha estat pre­si­dent. Als abans esmen­tats hauríem d'afe­gir Ser­gio Sánchez, Josep Lluís Blanco, Josep­hine Onya, Raúl Fernández, David Martínez, Yese­nia Cen­teno, Ale­mayehu Beza­beh, Ales­san­dra Agui­lar, Estela Gar­cia, Anto­nio Giménez Pen­ti­nel, Moha­med Mar­houm, Àngel Mullera, Iván Hierro, Miguel Ángel Gamo­nal...