L'any 1999 vaig entrar per pri­mera vegada a inter­net. Fa deu anys no sabia ni què era el Face­book, i el Twit­ter no devia estar ni inven­tat. Un expert diu que els estu­di­ants actu­als uti­lit­za­ran xar­xes soci­als en la seva feina que ni tan sols estan inven­ta­des men­tre són a la uni­ver­si­tat. Tot va de pressa. Què faríem ara si ens tra­gues­sin de les nos­tres vides el What­sapp? La pri­mera con­seqüència és que s'aca­ba­rien els sopars de com­me­mo­ració de gent que fa 40 o 50 anys –ben mirat, de fet, aquest pot­ser seria un bene­fici col·late­ral–. Fa qua­tre dies no sabíem ni què era el What­sapp ni si els que havien estu­diat amb nosal­tres s'havien engrei­xat. El fax que inun­dava de papers les redac­ci­ons periodísti­ques és un elec­tro­domèstic obso­let, tot i que el buro­fax segueix sent una eina vital si et vols can­viar de com­pa­nyia de mòbil.

En ple segle XXI, el Comitè Euro­peu d'Hoquei Sobre Patins (CERH) no fa públics els hora­ris dels par­tits de la lliga euro­pea ni de la copa de la CERS fins al dia abans. Al seu lloc web no hi ha ni cap acta de par­tit, ni llis­tat de gole­ja­dors, ni res de res. Els resul­tats dels par­tits, les desig­na­ci­ons arbi­trals i el calen­dari. Des de fa uns anys, fan una guia amb les plan­ti­lles i també ofe­rei­xen alguns dels par­tits per stre­a­ming, encara bo. Si els hora­ris se saben amb temps, perquè els clubs que juguen a casa en fan car­tells, per què no els fan públics abans? No seria sobrer, almenys per fomen­tar-ne el segui­ment. Una cosa és ser un esport pobre que no pot com­pe­tir con­tra el fut­bol i l'altre és tenir un lloc web poc actiu. Només cal mirar com han evo­lu­ci­o­nat els llocs web de la fede­ració espa­nyola i de la fede­ració por­tu­guesa –amb els errors que es vul­guin–, amb les fit­xes dels seus par­tits en línia, per veure que, tècni­ca­ment, es podria fer el mateix, almenys en la com­pe­tició prin­ci­pal.

La jor­nada va ser prou bona per als cata­lans en la lliga euro­pea. El Barça i el Reus són líders i el Vic va sal­var un empat a casa con­tra el Lodi que el manté viu en el grup de la mort. En la CERS, malau­ra­da­ment, dos cam­pi­ons recents de la com­pe­tició, el Moritz Ven­drell i el Noia, van que­dar eli­mi­nats en els set­zens con­tra equips de cara i ulls, el Via­reg­gio i el Follo­nica. Ja està bé que el campió i el fina­lista de l'any ante­rior –Bar­ce­los i Vila­franca– pas­sin direc­ta­ment a vui­tens, però cal una revisió pro­funda del sis­tema de com­pe­tició i esta­blir més caps de sèrie per evi­tar per­dre equips de qua­li­tat tan aviat. Si veiem la llista de clas­si­fi­cats per als vui­tens, veu­rem uns quants con­junts sen­si­ble­ment infe­ri­ors –tres d'ale­manys, un de suís i un de francès– que van pas­sar perquè es van enfron­tar a equips de cate­go­ria simi­lar.