Els supers­ti­ci­o­sos em con­si­de­ren tocat pels astres perquè m'he mofat del son etern dues vega­des i mitja sense pren­dre mal. La pri­mera cons­pi­ració va ser d'una cal­dera atro­ti­nada que segons la doc­tora de la Vall d'Hebron que em va aten­dre amb escep­ti­cisme tràgic, em va aban­do­nar a l'avant­sala d'una mort avor­tada per un amic ben tor­nat al pis en el moment més oportú. Anys després de la com­bustió psi­copàtica, el segon intent d'estre­nar la daga va ser en la lluna de mel, quan l'endemà d'haver xalat d'un pas­seig amb helicòpter per Man­hat­tan, els tabloi­des par­la­ven del xoc del mateix apa­rell con­tra una avi­o­neta amb la con­seqüent defunció dels que divi­sa­ven la gran­di­loqüència dels gra­ta­cels nova­ior­que­sos. Final­ment, a mode de traca, el mig decés va venir amb la ino­perància ner­vi­osa pro­vo­cada per un Gui­llain Barré que em va con­vi­dar a lidiar amb cami­na­dors, bas­tons i tota mena d'apa­rells ortopèdics, i així, apren­dre de nou a fer anar el peu dret després de l'esquerre. En defi­ni­tiva, he anat tram­pe­jant cada temp­tació d'abraçar la dama de blanc, i em sabia un home benau­rat fins que m'he ado­nat que en els vui­tens i quarts de la Cham­pi­ons de la dar­rera dècada, el Madrid ha evi­tat rivals recur­rents com el PSG, la Juven­tus, el Bayern de Munic, el Chel­sea, el Milan, el Manc­hes­ter City, l'Arse­nal i el Barça, que en les matei­xes eli­mi­natòries d'aquests deu anys s'ha enfron­tat amb l'Arse­nal (3), el PSG (3), el Manc­hes­ter City (2), el Milan (2) i el Bayern (1), men­tre que els ser­vents de Flo­ren­tino, en un intent bord de des­men­tir el tòpic, han patit el Manc­hes­ter Uni­ted el 2013 i l'Atlético de Madrid el 2015, un enfron­ta­ment que, tot sigui dit, el Barça ha per­dut per dupli­cat el 2014 i el 2016. Així doncs, el resul­tat objec­tiu de la per­cepció gene­ra­lit­zada és aquest: Bar­ce­lona 13 - Real Madrid 2, i la con­clusió és clara i con­cisa: el Real Madrid ridi­cu­litza per reduc­ci­o­nista el mateix con­cepte de sort perquè ells, com jo amb la mort, juguen en la lliga dels que tenen un jardí botànic al paner.