Neula amunt i xixona avall men­tre la sang ator­dida galopa cap a un estómac sobre­sa­tu­rat, i el cunyat casat en ter­ce­res núpcies amb una divor­ci­ada d'un ins­pec­tor d'hisenda divaga sobre la depra­vació dels polítics, la putre­facció bancària, els vin­cles entre ter­ro­risme i refu­gi­ats, i apro­fita un eructe soter­rat d'all per denun­ciar la decadència moral d'aquest Occi­dent que ell per­so­ni­fica. Sí, senyor, avui és Nadal i tots ens con­ver­tim en ter­tu­li­ans banals d'una con­versa pro­saica, i quan la vet­llada decau amb acu­dits homòfobs usats per tirar els tras­tos a les cunya­des nou­vin­gu­des, aga­fem el micròfon per mutar en entre­na­dor del Barça. Aquest és el clímax dels egos que des­pu­llen del to ceri­moniós dels tant per cents i tipus d'interès, i tre­uen l'ànima de l'home de Talteüll amb eruc­tes cani­ba­les­cos per defen­sar que s'ha de ven­dre Ney­mar, que tenim un pro­blema amb el model encara que no sabem ben bé quina és la puresa del mateix model, que en Bar­to­meu és monòton però és més salu­da­ble que el mani­que­isme de Laporta i Rosell, i final­ment, quan la con­versa va pujant de to entre els par­ti­da­ris de Guar­di­ola i el cunyat dis­po­sat a fer un pan­teix de con­des­cendència quan s'afirma categòrica­ment quel­com dis­cu­ti­ble, evi­den­ciem un acord unànime rea­fir­mat amb un cop de puny a la taula on defen­sem el següent: és quimèric que un peri­o­dista amb un mínim de conei­xe­ment i sen­tit de la pro­fessió no reco­ne­gui l'enorme supe­ri­o­ri­tat de Messi enfront de qual­se­vol juga­dor que ha com­par­tit època amb ell, Coentrão inclòs. Silenci. Hi ha hagut un punt d'acord i tots ens mirem amb afecte i obli­dem els trau­mes soter­rats en cada una de les enve­ges silen­ci­a­des, i Messi, a part de ser el millor quan camina, es con­ver­teix en la peça apro­pi­ada per fer els dinars de Nadal més dige­ri­bles i reconèixer que la família no es tria, perquè si l'haguéssim d'esco­llir estaríem molt pit­jor del que estem ara.

Apa doncs, un rotet i a dor­mir.