DIVEN­DRES 30.

El 24 de març va morir Johan Cruyff, un dels grans juga­dors de l'Olimp del fut­bol amb Pelé, Mara­dona i Di Stéfano, i amb Messi al cap­da­vant quan es retiri. El que sin­gu­la­ritza Cruyff, però, és una altra cosa. La seva influència en el fut­bol. Ha acon­se­guit que la idea de l'Ajax i l'Holanda dels anys setanta –eter­nit­zada tot i no gua­nyar el mun­dial del 1974– sigui l'ànima fut­bolística del gran negoci que és el fut­bol en el segle XXI. El seu lle­gat i la feina del seu alumne més avan­tat­jat, Pep Guar­di­ola, però també de molts altres entre­na­dors, han sal­vat el fut­bol com a espec­ta­cle i han evi­tat que morís d'ina­nició per excés de tac­ti­cisme reduc­ci­o­nista. Amb ells ha per­vis­cut no només el bon fut­bol, sinó que han millo­rat els tècnics espe­ci­a­lit­zats a con­tra­res­tar-lo. I el negoci se n'ha bene­fi­ciat.

Muham­mad Ali, mort el 3 de juny, va ser el boxe­ja­dor més cèlebre de la història. Però la seva mag­ni­tud com a figura uni­ver­sal va més enllà del seu esport. Tot i la gran­desa espor­tiva d'Ali, la boxa era un esport sense futur. La dimensió colos­sal d'Ali, però, té a veure amb el lle­gat ini­gua­la­ble que suposa haver sabut posar la seva fama al ser­vei de cau­ses jus­tes, com la de la igual­tat racial i la de la justícia social. En aquesta dimensió ha estat sens dubte l'espor­tista més gran de la història.

I Arnold Pal­mer se'n va anar el 25 de setem­bre. D'acord, no ha estat el millor juga­dor de golf de la història. Però sense ell el golf i l'esport no serien el que són. Va tenir carisma i el va fer ser­vir per atraure les càmeres i els patro­ci­na­dors. I el golf i l'esport van fer un salt ini­gua­la­ble. Però, sobre­tot, Pal­mer va saber retor­nar a la soci­e­tat amb acci­ons benèfiques bona part del que va rebre. I en això també va obrir camí.

Des­can­sin en pau.