Muham­mad Ali ens va dei­xar el juny pas­sat, però enguany com­me­mo­ra­rem un moment clau en la seva car­rera. Situat en el zenit de la boxa mun­dial, l'any 1967 va ser reclu­tat per a la guerra del Viet­nam, però es va negar a anar-hi. Moti­vat per les seves cre­en­ces reli­gi­o­ses es va decla­rar objec­tor de consciència, un dret que ens per­met incom­plir un man­dat legal perquè con­si­de­rem que és con­trari a la nos­tra consciència moral, ideològica o con­fes­si­o­nal. Les seves parau­les van ser com un jab a la cara: “No aniré a cap guerra con­tra el Viet­cong. Cap viet­cong m'ha ano­me­nat nig­ger. No, no aniré a 10.000 milles de distància per assas­si­nar i cre­mar altres per­so­nes sim­ple­ment per aju­dar a con­ti­nuar amb el domini dels escla­vis­tes blancs sobre les altres races per tot el món.” Podem afe­gir-hi aques­tes altres: “Si cregués que anar a la guerra por­ta­ria la lli­ber­tat i la igual­tat als 22 mili­ons de per­so­nes del meu poble, no hau­rien d'obli­gar-m'hi, hi ani­ria demà mateix.” Però la seva revolta con­tra les exigències impe­ri­a­lis­tes ian­quis li va cos­tar molt cara. Va ser des­posseït de la corona dels pesos pesants i apar­tat dels qua­drilàters durant tres anys i mig. Aquest fet va coin­ci­dir amb el seu moment de ple­ni­tud espor­tiva. Tot ple­gat va supo­sar un punt d'inflexió en la tra­jectòria pugilística d'Ali.

Encara que molts el con­si­de­res­sin un anti­pa­tri­ota, n'hi ha que van lloar el seu des­a­fi­a­ment a l'esta­blish­ment. Pro­mi­nents espor­tis­tes afro­a­me­ri­cans –com ara Bill Rus­sell, Jim Brown i Lew Alcin­dor– li van donar suport públi­ca­ment. Fins i tot homes de la gran­desa de Ber­trand Rus­sell –filòsof, matemàtic i acti­vista paci­fista– es van con­gra­tu­lar per l'acció del púgil. Ali no només és un dels millors espor­tis­tes de tota la història. També va ser un home valent, incon­for­mista i carismàtic. Per aquest motiu el segui­rem recor­dant. Enfront de l'espi­ral amnèsica que impregna la nos­tra post­mo­der­ni­tat, reviure el pas­sat és una exigència moral. Es tracta de reme­mo­rar per pro­jec­tar-nos cap al futur. Com va escriure Cole­ridge, sense memòria no hi ha espe­rança. De fet, gener (janu­a­rius) és un temps molt avi­nent per fer aquest exer­cici. És el mes de Janus, un déu romà que tenia un doble ros­tre, un que mirava cap enrere i un que mirava cap enda­vant. Comp­tat i deba­tut, hem evo­cat una actu­ació que ens enco­ratja a ser més jus­tos. Ali va pro­ta­go­nit­zar una acció que traça un camí a seguir. Pas­sa­ran els anys i el seu tes­ti­moni no dei­xarà d'ins­pi­rar mol­tes per­so­nes. Citem Barack Obama: “Muham­mad Ali va sac­se­jar el món. I gràcies a això el món és millor. Tots som millors.”