Fases anímiques del bon bar­ce­lo­nista durant les dar­re­res set­ma­nes amb un clar diagnòstic de tras­torn bipo­lar del tipus 1:

1. Qua­tre tan­gos al Parc dels Prínceps: cre­mem el car­net a les por­tes del Mou­lin Rouge men­tre expli­quem al fill que tots els camins por­ten a Ate­nes.

2. L'endemà de París: no hi ha demà.

3. Després del gol de Messi con­tra el Leganés: per viure així millor apli­quem una eutanàsia activa. Ens donem de baixa de totes les pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves men­tre bra­mem “Bar­to­meu dimissió”.

4. El Madrid cau a Mes­ta­lla: ostres, t'ima­gi­nes per un moment... No! Els pen­sa­ments eròtics sense fona­ment con­du­ei­xen a l'avant­sala dels anti­de­pres­sius.

5. El Madrid remunta a Vila-real: no hi a res a fer, Guru­ceta i el cas Di Ste­fano són els temes de con­versa d'un dinar a la Camarga en què es deci­deix impu­tar en MIC, el Màgic Andreu, i la Mari Pau Huguet. Millet ens roba, però Espa­nya més.

6. Mitja dot­zena a l'Spor­ting. El seu davan­ter més actiu no el volia l'Espa­nyol i tenen un defensa que es lesi­ona cla­pant a l'autobús, o sigui, una vegada el Barça de Gas­part també va fer sis gols.

7. Con­junció astral de l'empat de Las Pal­mas i l'adéu de Luis Enri­que. L'almogàver que por­tes dins baveja cer­cant la víctima que engran­deixi la lle­genda de les ges­tes èpiques. Dit això, si Jesé no pensés que és digne de gua­nyar una Pilota d'Or, la distància amb el Madrid seria major i ja tin­dries sang calenta encas­tada al gar­rot.

8. Espai entre el punt 7 i el 9 amb 5 gols al Celta: jo si fos el PSG por­ta­ria l'ori­nal a la maleta i un gra­pat de pas­ti­lles For­ta­sec a la but­xaca.

9. Ahir. Si mar­quem un gol cada quinze minuts els dei­xa­rem el de l'honor perquè puguin expli­car als seus néts que no van sor­tir del Camp Nou a zero.

11. El Barça es clas­si­fica: De pet a Luz de Gas a cele­brar el tri­plet.