No gosa­ria dir que Nadal va fer un mal par­tit con­tra Fede­rer en els vui­tens d'Indian Wells. De fet, ell mateix s'ho va aga­far amb resig­nació. L'allau de joc d'atac del geni suís va ser bru­tal, ina­bas­ta­ble, monu­men­tal. Punts curts molt ben exe­cu­tats des de totes les posi­ci­ons i amb un revés gai­rebé a sobre­bot com a recurs anti-Nadal més afi­nat que mai. Ja va uti­lit­zar el mètode en la final d'Austràlia, però aquell par­tit va ser molt més igua­lat. És evi­dent que Fede­rer es troba en un dels millors moments de la seva car­rera recent, des que, si fa no fa, va com­plir els 30 anys –a l'agost en farà 36–. “Estic molt con­tent”, asse­gura. Els afi­ci­o­nats al ten­nis, també.

Esti­rant el fil poli­es­por­tiu set­ma­nal, els que no estan tan con­tents però diuen que han de tirar enda­vant a con­tra­cor, quin remei, són els direc­tius i la plan­ti­lla de la UE Sant­bo­iana, que ha de jugar la final de la copa de rugbi. La fede­ració espa­nyola s'ha pas­sat un munt de dies dema­nant requi­sits als clubs que opta­ven a orga­nit­zar el duel del dia 30 d'abril, però a mi em sem­bla que tot ha estat una gran comèdia i que la decisió ja estava presa. L'any pas­sat, l'estadi José Zor­ri­lla de Valla­do­lid va ser una autèntica festa del rugbi en la final. Els pro­ta­go­nis­tes van ser el Sil­ver Storn El Sal­va­dor, de Valla­do­lid, i el VRAC Entre­pi­na­res. Uns 25.000 espec­ta­dors van pre­sen­ciar el tri­omf d'El Sal­va­dor, un nou regis­tre d'assistència a Espa­nya molt lucra­tiu per a la fede­ració. El rècord a Cata­lu­nya són les 90.000 per­so­nes que van pre­sen­ciar per Sant Joan la final de la lliga fran­cesa al Camp Nou.

Enguany, la par­ti­cu­la­ri­tat és que els de Valla­do­lid no estan sols perquè la Sant­bo­iana s'ha colat en la final con­tra el Sil­ver Storm El Sal­va­dor. La fede­ració espa­nyola, no obs­tant això, ha tirat pel dret rei­te­rant l'aposta pel José Zor­ri­lla sense apli­car el cri­teri de neu­tra­li­tat. Si la seu de la final hagués estat desig­nada abans de començar la com­pe­tició com es feia o es fa sovint en altres esports, ala­bat sigui Déu, però amb els con­di­ci­o­nants actu­als, fa de mal dige­rir. La decisió res­pon clara­ment als interes­sos econòmics de la fede­ració, que ja es frega les mans. Els cata­lans es quei­xen, i amb raó. Però en la mateixa nota emesa diven­dres a través de les xar­xes soci­als en què recal­quen que ells havien pro­po­sat Logro­nyo i posen èmfasi que hau­ria estat una seu neu­tral i lògica, també remar­quen, fent gal·la d'un espe­rit posi­ti­vista indis­pen­sa­ble per gua­nyar una final que, a par­tir d'ara, se cen­tra­ran exclu­si­va­ment en la part espor­tiva per alçar un títol que se'ls resis­teix des del 2000. Ben fet. Ferro!