Final­ment seran vuit els neda­dors que for­ma­ran l'equip de les pro­ves de pis­cina que la Fede­ració Espa­nyola de Natació enviarà al mun­dial que es farà a Buda­pest aquest estiu. Seran vuit –qua­tre de cata­lans, tres noies i un noi–, tot i que només tres –dues de cata­la­nes– van superar l'exi­gent sis­tema de selecció que la fede­ració havia impo­sat i que s'havia de com­plir en el cam­pi­o­nat esta­tal obert de pri­ma­vera que es va fer dies enrere a Pon­te­ve­dra.

La natació espa­nyola no és, ni de bon tros, com la dels Estats Units, Austràlia o la Gran Bre­ta­nya i no pot fer el sis­tema de selecció com fan ells: pro­ves de selecció i els dos pri­mers –amb el benentès que rebai­xen la marca mínima que esta­bleix la fede­ració inter­na­ci­o­nal– s'asse­gu­ren el bit­llet. Que al mun­dial del 2015 la fede­ració espa­nyola hi va enviar catorze neda­dors i als Jocs del 2016, quinze, són bones pro­ves que cal tenir un sis­tema propi de selecció.

I per al mun­dial 2017 es van inven­tar un nou sis­tema. Calia fer una marca mínima en les sèries del matí i una altra en les de la tarda, simu­lant la manera de fer dels grans cam­pi­o­nats, en què si no ren­dei­xes en les sèries i les semi­fi­nals, que­des fora. Un bon sis­tema si pre­tens asse­gu­rar que els neda­dors que enviaràs al mun­dial són capaços de ren­dir a un alt nivell dos cops en un mateix dia. Però un mal sis­tema per a la natació espa­nyola. Una natació espa­nyola que, mal­grat tenir Mireia Bel­monte, no és una potència mun­dial. Així només la bada­lo­nina, Jes­sica Vall i la cantàbrica Jimena Pérez van com­plir, fil per randa, el que dema­nava la fede­ració. És evi­dent que Espa­nya no podia enviar un equip amb només tres com­po­nents al mun­dial, i per això la fede­ració es va guar­dar un roc a la faixa: tres pla­nes amb setze punts que mati­sa­ven el cri­teri prin­ci­pal de les mínimes. I un punt clau, el 3.9, on es diu: “La direcció tècnica es reserva el dret de pro­po­sar la selecció d'algun neda­dor que no hagi com­plert estric­ta­ment els cri­te­ris, en bene­fici dels objec­tius i el ren­di­ment de l'equip naci­o­nal.” Porta gran, però també porta petita.

Al final, seran vuit –qua­tre de cata­lans– els mem­bres de l'equip espa­nyol a Buda­pest-2017. Molts menys que els que van anar a Kazan-2015 o Rio-2016. Si la fede­ració espa­nyola vol asse­gu­rar un bon per­cen­tatge de selec­ci­o­nats que entren a les finals, sem­pre serà millor enviar-ne vuit que setze, però no sem­bla que la natació espa­nyola esti­gui a un nivell –mal­grat Mireia Bel­monte, ho torno a repe­tir– per posar-se el llistó tan alt i només pen­sar en finals. Anar a un gran cam­pi­o­nat no és anar de viatge, però em sem­bla que hau­rien de tenir clar que amb aquest nivell d'exigència pot­ser es per­dran massa neda­dors pel camí. No tot­hom pot entrar direc­ta­ment en una final d'un mun­dial o d'uns Jocs.