Si les notes es posen a final de tem­po­rada, es pot con­cloure que només un tri­omf en la final de la copa del Rei dis­sabte con­tra l'Alavés per­me­tria al Barça acon­se­guir un apro­vat. Ni haver arri­bat fins a l'última jor­nada amb pos­si­bi­li­tats en la lliga ni la super­copa d'Espa­nya gua­nyada con­tra el Sevi­lla a l'estiu per­me­ten l'equip sal­var-se del sus­pens si al Vicente Cal­derón no s'aixeca el títol. Perquè als alum­nes se'ls ava­lua pels seus resul­tats, però també en funció de les seves capa­ci­tats. I, en aquest sen­tit, els de Luis Enri­que han ren­dit molt per sota de les seves pos­si­bi­li­tats, tant en la lliga com en la Cham­pi­ons. Un equip que té Messi, Luis Suárez i Ney­mar com a punta de llança i juga­dors al dar­rere de la talla de Bus­quets, Raki­tic, Ini­esta i Piqué no es pot con­for­mar amb el que s'ha acon­se­guit i s'ha vist aquest any a la gespa. La que en teo­ria era la millor plan­ti­lla dels últims tres anys és la que no ha pogut gua­nyar cap títol dels con­si­de­rats grans. I la que ha pro­ta­go­nit­zat pata­ca­des més sona­des a Europa.

El par­tit con­tra l'Eibar va ser el resum per­fecte del que ha estat aquest curs. I un toc d'atenció claríssim de cara al futur. En cam­pi­o­nats tan ajus­tats acti­tuds indo­lents, pen­sar que les victòries cau­ran pel seu propi pes perquè tens el tri­dent ja no ser­veix. I és un greu error. Cal ele­var el nivell fut­bolístic i no fiar-ho tot a la ins­pi­ració de Messi i els seus com­panys de davan­tera, cada cop més des­con­nec­tats de la resta de l'equip. En aquest sen­tit, hi ha hagut una regressió fut­bolística res­pecte al segon tram de la pri­mera tem­po­rada i la segona amb Luis Enri­que a la ban­queta. És cert, també, que en aquest exer­cici a la sala de màqui­nes del Barça, el mig del camp, ni els titu­lars ni els suplents han estat a l'altura, i això s'ha notat molt. Calen fit­xat­ges en aquesta línia, però no poden ser pro­me­ses ni melons per obrir, sinó juga­dors que vin­guin per ser titu­lars des del pri­mer dia. I cal reforçar també el late­ral dret, on Sergi Roberto ha com­plert tenint en compte la difícil paper que tenia de reem­plaçar Dani Alves.

El Barça té una columna ver­te­bral de qua­li­tat, con­so­li­dada i amb recor­re­gut al davant. La feina del nou entre­na­dor, que serà anun­ciat dilluns que ve i que si no hi ha cap sor­presa serà Ernesto Val­verde, serà convèncer aques­tes vaques sagra­des perquè tor­nin a ser com­pe­ti­ti­ves en tots els esce­na­ris. En les grans cites, però també als camps on es gua­nyen les lli­gues. Perquè això és el que ha pas­sat aquest curs. L'equip s'ha impo­sat als camps més com­pli­cats, però ha dei­xat esca­par el títol con­tra rivals menors. I els haurà de convèncer amb argu­ments fut­bolístics. Sobre­tot Leo Messi.