“Què en penso? Jo l’he dei­xat anar-hi. Tens fills? Quan en tin­guis ho entendràs. És la millor experiència de l’ésser humà. És una bona pre­gunta. Pen­ses que el bàsquet és el més impor­tant? Has vist els afi­ci­o­nats en par­tits com aquests? Quan siguis pare entendràs què és el més impor­tant a la vida. Quan ho sàpigues, vens i m’ho expli­ques. Perquè és la millor cosa del món. Creu-me: ni títols ni res! Augusto Lima ara és al cel emo­ci­o­nal­ment i estic feliç per ell.”

La pre­gunta del peri­o­dista era: “Què pensa de l’absència d’Augusto Lima durant la mei­tat de les eli­mi­natòries pel títol per anar-se’n a veure el nai­xe­ment del seu fill? És nor­mal durant unes semi­fi­nals?”

I la res­posta és de Saru­nas Jacike­vi­cius, actual entre­na­dor del Zal­gui­ris Kau­nas i exju­ga­dor, entre altres equips, del Barça de bàsquet. No calen comen­ta­ris, veri­tat?

Kilian Jor­net és una dimensió en ell mateix. Per això mateix és difícil qua­li­fi­car la mag­ni­tud de les seves ges­tes. Ara ha cul­mi­nat el pro­jecte Sum­mits of my life pujant i bai­xant de l’Eve­rest en un temps i unes con­di­ci­ons que sem­blen inver­sem­blants. Els matei­xos espor­tis­tes que par­ti­ci­pen amb ell en les com­pe­ti­ci­ons regu­lars tenen difi­cul­tats per posar-ho en con­text. Els que hi han refle­xi­o­nat més pen­sen que el millor que poden fer és no com­pa­rar-se amb ell. Perquè en qual­se­vol prova que puguin gua­nyar es tro­ben que pro­ba­ble­ment Jor­net l’ha gua­nyat uns quants cops i amb mar­ques millors. I perquè els altres rep­tes, com el que ara ha cul­mi­nat, tam­poc no tenen com­pa­ració pos­si­ble, ja que no tenen pre­ce­dents. En Kilian és un espor­tista excep­ci­o­nal, però entre els espor­tis­tes de les seves dis­ci­pli­nes també hi ha com­pe­ti­dors de pri­mera mag­ni­tud que merei­xen un reco­nei­xe­ment, pot­ser més con­ven­ci­o­nal.