Hi ha tendència a con­fon­dre con­cep­tes com la Masia, el Barça B, el fut­bol de base o la política de plan­ter del Barça. Avui regna la satis­facció al club blau­grana per l’ascens del Barça B a segona divisió, perquè l’aleví ha gua­nyat la pres­ti­gi­osa lliga Pro­mi­ses a Nova Jer­sey i perquè aquesta tem­po­rada els equips de les diver­ses cate­go­ries han igua­lat el rècord històric del club acon­se­guint catorze lli­gues de les setze que dis­puta entre el pre­ben­jamí i el Barça B. Resul­tats en mà, és inne­ga­ble que la tem­po­rada del fut­bol de base culer és bri­llant. En canvi, és difícil atri­buir a la Masia la lliga i l’ascens d’un Barça B ple de juga­dors impor­tats. I encara és més com­pli­cat cele­brar el bon fun­ci­o­na­ment del fut­bol de base quan en els últims nou anys només un juga­dor, Sergi Roberto, s’ha con­so­li­dat al pri­mer equip. Efec­ti­va­ment, Masia, Barça B i fut­bol de base són parts d’un tot, que és la política de for­mació de juga­dors. Cada part té els seus objec­tius. Gua­nyar les lli­gues de ben­ja­mins, ale­vins, infan­tils, cadets i juve­nils està molt bé, molt, i és part de la pre­pa­ració dels joves juga­dors per a l’alta com­pe­tició. I que el Barça B pugi a segona A és molt bo per tenir la millor estruc­tura pos­si­ble de cara a l’arri­bada de joves valors al pri­mer equip. Però el que dona sen­tit a totes aques­tes victòries, grans però par­ci­als, és que el Barça trobi a casa juga­dors per cons­truir el seu equip. I això encara no està pas­sant. Quan passi, serà el moment de can­tar victòria. De moment, el que ha pas­sat és que l’estiu pas­sat es van gas­tar 130 mili­ons per fit­xar qua­tre suplents i un titu­lar (Umtiti) a banda de la recom­pra de Denis Suárez. El que ha pas­sat és que cal anar a fora a bus­car late­rals com Digne (16 mili­ons) i Dou­glas (5) i cen­trals com Mat­hieu. El que ha pas­sat és que si Xavi-Ini­esta-Messi van ser un podi d’excel·lència, n’hi ha d’altres com ara Thi­ago-Bar­tra-Deu­lo­feu o Gri­maldo-Adama-Munir o Cesc-Bellerín-Mboula que demos­tren que les coses es poden fer millor en tots els nivells de la cadena de for­mació. Està bé que els infan­tils A i B tin­guin el premi i l’estímul de jugar un amistós al Camp Nou; està bé que el club reforci el lli­gam dels cadets i juve­nils amb una clàusula de 3 mili­ons; però el que és fona­men­tal és que l’ascen­sor fun­ci­oni, que arribi al Camp Nou, que els juga­dors de 15, 16 o 17 anys sàpiguen que si tre­ba­llen bé tenen una bona opor­tu­ni­tat de jugar al Barça, perquè aquest és el millor antídot con­tra la pressió dels agents i els ofer­tons de la Pre­mier. I això és política de club. Per això cal una direcció espor­tiva forta, que tras­lladi aquesta pri­o­ri­tat a tota l’estruc­tura espor­tiva, a la política de fit­xat­ges i al càrrec d’entre­na­dor del pri­mer equip.