De la sala Ramon Mun­tanyà de L’Atlàntida de Vic a l’Oriol Mar­to­rell de l’Audi­tori de Bar­ce­lona pas­sant pel Tea­tre For­tuny de Reus, les notes que en el ter­cer movi­ment de la 5a sim­fo­nia de Beet­ho­ven vole­ien de la flauta al cla­ri­net, del cla­ri­net al fagot i d’aquest a l’oboè per dur tota l’orques­tra al gol final del tutti van dei­xar la pri­mera set­mana d’aquest juliol de con­trac­tes fut­bolístics i del Tour de França al cim més alt, segu­ra­ment, d’allò que repre­senta el relleu d’una obra humana per­du­ra­ble; perquè a banda del sig­ni­fi­cat trans­cen­den­tal d’aquesta obra d’art sonora, el relleu gene­ra­ci­o­nal de l’orques­tra simfònica for­mada pels nois i noies d’entre 15 i 19 anys que van inter­pre­tar-la és la lliçó que hau­rien d’apren­dre les dis­ci­pli­nes espor­ti­ves que tenen el tre­ball en equip com a fona­ment de victòria.

El cas dels ale­vins de la Jove Orques­tra Naci­o­nal de Cata­lu­nya és ben dife­rent de l’Sky, fun­dat a ini­ci­a­tiva de la fede­ració britànica de ciclisme per la cadena de tele­visió homònima amb l’objec­tiu de fide­lit­zar i aug­men­tar l’audiència anglòfila. És un equip for­mat per acom­pa­nyar i llançar el líder al cap­da­munt de les ges­tes ciclis­tes admi­ra­des pels con­su­mi­dors d’anun­cis per pan­ta­lla. Els Henao, Nieve, Kiryi­enka, Rowe, Knees, Tho­mas i Kwi­atkowski han estat selec­ci­o­nats arreu del món perquè la com­pa­ti­bi­li­tat de les seves vir­tuts ciclis­tes pre­ser­vin l’ener­gia de l’extra­or­di­nari Fro­ome. Per això, les eta­pes d’aquest Tour tor­nen a repe­tir el guió de tots els anys en què la tec­no­lo­gia indus­trial apli­cada als recur­sos humans ha con­for­mat un equip que ho frus­tra tot fins que, gene­ral­ment cap al final de l’etapa, el líder surt com un tap de cava.

Sem­blant­ment, el cas del Barça. Els fit­xat­ges i la des­feta del plan­ter tenen en aquesta idea de cons­truir l’equip per al líder la manera com veu el futur el curt de vista.