Quan una etapa de mun­ta­nya d’una gran cursa ciclista no acaba al cim d’un gran port hi ha certa tendència a con­si­de­rar-la una mica des­cafeïnada. Es con­si­dera que com que després del cim hi ha una bai­xada fins al final de l’etapa, els ciclis­tes no donen tot el que tenen en la pujada perquè han d’estal­viar for­ces per al que encara falta. L’etapa d’ahir del Tour era una d’etapa d’aques­tes. Tres ports no gaire alts, però de gran duresa, espe­ci­al­ment l’últim, el Mont du Chat, i 26 quilòmetres fins a la meta de Chambéry. Algú dels que van veure l’etapa d’ahir con­si­dera que va ser des­cafeïnada? Que hau­ria estat més espec­ta­cu­lar si el final hagués estat al cim del Mont du Chat? No ho crec. Va ser una gran jor­nada de ciclisme. Des del pri­mer fins a l’últim quilòmetre. De fet han estat dos grans dies de ciclisme. Perquè l’etapa d’ahir va ser com una mena de segona part de la de dis­sabte, en què tots els favo­rits van arri­bar junts, però va supo­sar un gran des­gast físic per a tots. I alguns ho van pagar durant els 181 quilòmetres d’ahir entre Natua i Chambéry. Els recor­re­guts de les cur­ses per eta­pes no es fan per caprici. Els orga­nit­za­dors saben ben bé què pre­te­nen amb les eta­pes que mun­ten. Tant per la manera com les enca­de­nen com per on les fan pas­sar. Després, és clar, tot queda en mans dels ciclis­tes, que són els que poden fer que una etapa que hau­ria de ser deci­siva no ho sigui i que una que hau­ria d’haver estat intrans­cen­dent acabi sent clau.

Ahir es va con­jun­tar tot. L’etapa tenia un gran dis­seny i els ciclis­tes, tot i el des­gast del dia ante­rior ho van donar tot. Des del començament. Pujant i bai­xant. I a més va aparèixer la dis­sort en forma de cai­gu­des. No és nor­mal que en una mateixa etapa hagin d’aban­do­nar dos dels cinc pri­mers –Tho­mas i Porte– de la gene­ral per cai­gu­des. Alberto Con­ta­dor també va caure. I ahir va pas­sar. I el Tour encara no ha tocat ni els Alps ni els Piri­neus i tot just acaba de com­plir la novena etapa. Avui hi ha des­cans. I encara ens que­den mol­tes i grans bata­lles per viure. Grans jor­na­des de ciclisme.