Cristiano, Messi, Villar i Rosell

Massa casu­a­li­tats, i amb els anys i la rei­te­ració de greu­ges ja fa temps que he dei­xat de creure-hi. Al bar­rut de Cris­ti­ano Ronaldo li per­met estal­viar-se totes les imat­ges de la seva arri­bada al jut­jat a decla­rar per una pre­sumpta evasió fis­cal que, si es con­firma en les mag­ni­tuds que apunta la inves­ti­gació, hau­ria d’aca­bar sí o sí amb una sentència de presó ine­lu­di­ble. A Leo Messi tots –i alguns bé que s’hi van recrear fins al lin­xa­ment– el vam veure entrar al jut­jat de Gavà i a l’Audiència de Bar­ce­lona, i d’això no fa tant. Qui pensi que són seus judi­ci­als dife­rents i que els pri­vi­le­gis van a dis­creció del jutge, o és una ànima càndida o no és aigua clara. I tota la para­fernàlia que van mun­tar els còmpli­ces de Cris­ti­ano per enga­nyar la cana­llesca simu­lant que par­la­ria en sor­tir del jut­jat era una trampa per a babaus. Està claríssim: per al sis­tema judi­cial espa­nyol hi ha ciu­ta­dans de pri­mera, i la resta... No és casual que Rajoy entri fins a dins en cotxe i que Urdan­ga­rin hagi de bai­xar la rampa a peu. Ni que Messi hagi de fer el cor fort davant dese­nes de càmeres i, en canvi, el covard de Cris­ti­ano es pugui ama­gar. I passa així perquè fun­ci­o­nen els matei­xos meca­nis­mes que fan que si ets a la llotja del Ber­nabéu les coses et vagin no només bé sinó molt bé, sense neces­si­tat d’apla­nar l’esquena. Per tan­car la qüestió, un visca per als asses­sors del por­tuguès. Que li digui a la jut­gessa que l’inter­roga per ser qui és i que pensi que ama­gar-se en un cotxe amb vidres fos­cos l’aju­darà a pas­sar per inno­cent quan el fa més sos­pitós diu molt del desen­fo­ca­ment per­ma­nent de la rea­li­tat que pateix. Perquè si en el lloc de Cris­ti­ano Ronaldo hi fos jo, fa temps que hau­ria estat encau­sat, jut­jat, con­dem­nat i empre­so­nat.

Però el súmmum de les casu­a­li­tats ve d’una altra pare­lla de deci­si­ons judi­ci­als. A Ángel Villar li con­ce­dei­xen la lli­ber­tat sota fiança de 300.000 euros (xava­lla per a ell) el mateix dia que la dene­guen per segon cop a San­dro Rosell. Tots dos casos tenen en comú que estan rela­ci­o­nats amb la cor­rupció. Men­tre a Villar li atri­bu­ei­xen haver per­ju­di­cat pre­sump­ta­ment la RFEF en més de 50 mili­ons d’euros, la causa con­tra Rosell és per haver-se que­dat, també pre­sump­ta­ment, 6,5 mili­ons de la venda dels drets de la selecció del Bra­sil. I un sor­tirà de Soto del Real dues set­ma­nes després d’haver-hi ingres­sat i l’altre hi con­ti­nuarà dor­mint, com fa més de dos mesos. No seré jo qui defensi cap dels dos per­so­nat­ges però, al marge de si l’FBI porta o no la veu can­tant en el cas de Rosell, no em queda altra alter­na­tiva que pen­sar que la diferència és que un era el pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola i l’altre, el pre­si­dent del Barça.