Històrica­ment, el Barça sem­pre ha estat un dels equips més xiu­lats als diver­sos camps de la lliga espa­nyola. Per ser un dels dos grans de la com­pe­tició i també per ser un club que ha fet del seu com­promís amb Cata­lu­nya i la seva gent una de les seves raons de ser. Amb Joan Laporta a la pre­sidència el sen­ti­ment hos­til cap al Barça va anar a més perquè en ter­res espa­nyo­les no supor­ta­ven el pen­sa­ment des­a­com­ple­xa­da­ment inde­pen­den­tista de l’expre­si­dent. Se’l va acu­sar d’apro­fi­tar el club per fer apo­lo­gia de l’inde­pen­den­tisme i també de frac­tu­rar el bar­ce­lo­nisme entre els que vivien a Cata­lu­nya i els que no. Només cal fer una ullada a l’heme­ro­teca per recor­dar què es deia aquells dies. El punt més cul­mi­nant va arri­bar amb la pica­ba­ra­lla dialèctica per telèfon amb el pre­si­dent d’Extre­ma­dura, Gui­llermo Fernández Vara. Laporta, però, sem­pre es va man­te­nir fidel al seu pen­sa­ment mal­grat les veus que li dema­na­ven l’impos­si­ble; que el Barça deixés de repre­sen­tar el seu paper històric a Cata­lu­nya.

Els que espe­ra­ven que el seu adeu posés fi a aquesta hos­ti­li­tat ana­ven com­ple­ta­ment errats. El procés que es viu al país ha avançat a més velo­ci­tat, i tant San­dro Rosell com Josep Maria Bar­to­meu també han posat el club al cos­tat de les recla­ma­ci­ons de la soci­e­tat cata­lana. No podien fer una altra cosa. Van obrir el Camp Nou per alber­gar el Con­cert per la Lli­ber­tat i perquè passés la Via Cata­lana durant la Diada de l’any 2013. Ja en els últims temps, el club es va adhe­rir al Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir i també al Pacte Naci­o­nal pel Referèndum i ha recla­mat en més d’una ocasió la lli­ber­tat d’expressió dels seus segui­dors per exhi­bir este­la­des tant al Camp Nou com en els des­plaçaments. L’últim movi­ment ha estat adhe­rir-se a la Comissió Inde­pen­dent per a la Medi­ació, el Diàleg i la Con­ci­li­ació impul­sada per l’Il·lus­tre Col·legi d’Advo­ca­cia de Bar­ce­lona, una pla­ta­forma que s’ofe­reix com a medi­a­dora en el con­flicte entre el govern de la Gene­ra­li­tat i l’Estat espa­nyol.

Des del club espe­ren que aquest com­promís no faci créixer l’ani­mad­versió cap a l’equip durant els par­tits de lliga, però s’han de començar a men­ta­lit­zar que això no serà així. Només cal veure la reacció de l’afició espa­nyola amb Gerard Piqué, que l’única cosa que ha fet és anar a votar en un referèndum orga­nit­zat pel govern català, cen­su­rar la violència patida pels ciu­ta­dans l’1 d’octu­bre i recla­mar diàleg. Però és inútil fer enten­dre això quan al davant tens gent que no vol escol­tar i alguns d’ells direc­ta­ment t’odien. Davant l’esce­nari actual, la junta direc­tiva faria bé de par­lar amb els juga­dors i adver­tir-los que d’aquí al final de la tem­po­rada, inde­pen­dent­ment de com vagi tot el procés, hau­ran de superar el seu rival amb el fut­bol i amb el joc i llui­tar con­tra ambi­ents que seran més hos­tils que mai. Els insults i els xiu­lets que sem­pre han rebut ara es mul­ti­pli­ca­ran per milers. Els fut­bo­lis­tes del Barça estan acos­tu­mats a jugar sota molta pressió ambi­en­tal, però en els pro­pers par­tits aquesta pot esde­ve­nir espe­ci­al­ment forta i inau­dita.

Si l’equip de Val­verde acaba tri­om­fant, aquest fet encara dona­ria un valor espe­cial a la hipotètica con­se­cució del títol de lliga.