Opinió

Trencament definitiu amb Espanya

No em vull alegrar per cap èxit esportiu que ells també puguin celebrar

No tinc ni idea de com aca­barà tot ple­gat, encara que con­ti­nuo man­te­nint un anhel de lli­ber­tat, un desig d’inde­pendència i la con­fiança que tard o d’hora ens en sor­ti­rem. Del que no tinc cap mena de dubte és que ara sí que ja he tren­cat qual­se­vol mena de vin­cle amb aquesta Espa­nya que ens vol sub­ju­gar i humi­liar, que és capaç d’empre­so­nar els nos­tres legítims gover­nants i usur­par-nos les ins­ti­tu­ci­ons. Qual­se­vol vin­cle raci­o­nal i també emo­ci­o­nal. No vull cap mal a Espa­nya ni als espa­nyols, igual que no en vull per a França i els fran­ce­sos o per a Austràlia i els aus­tra­li­ans, però tam­poc no vull tenir cap mena de lli­gam amb ells. I no em digueu que el pro­blema no és Espa­nya, l’Estat espa­nyol, sinó el govern del Par­tit Popu­lar. Que pot­ser heu tro­bat alguna diferència entre el PP i el PSOE en tot aquest procés? Ara no recordo de quin par­tit era, si del PSOE o de Pode­mos, però dies enrere un alt diri­gent d’una d’aques­tes for­ma­ci­ons va fer una piu­lada d’indig­nació en què pro­tes­tava com a “espa­nyol i demòcrata”. Així, per aquest ordre, pri­mer espa­nyol, després demòcrata. I quan hi ha Cata­lu­nya pel mig, no hi cap dubte de qui­nes són les pri­o­ri­tats.

Deia abans que ara sí que he tren­cat qual­se­vol mena de vin­cle amb Espa­nya. Perquè encara en con­ser­vava. I ho he escrit diver­ses vega­des, tots rela­ci­o­nats amb el món de l’esport, bàsica­ment amb selec­ci­ons amb una majo­ria immensa de cata­lans. Ara ja no. Tant me fa que les selec­ci­ons d’hoquei sobre patins, de water­polo o d’hoquei sobre herba esti­guin far­ci­des de cata­lans i cata­la­nes, això ja no es pot aguan­tar. No vull com­par­tir res amb Felip VI, Rajoy, Soraya, Pedro Sánchez, Albert Rivera, el fis­cal De la Maza, la jut­gessa Lamela, Pablo Igle­sias, García Albiol, Arri­ma­das o Iceta. No em vull ale­grar per cap èxit espor­tiu que ells també puguin cele­brar. No vull com­par­tir ni això. Em que­da­ven pocs punts en comú amb tota aquesta colla. No en vull cap. No tinc parents cone­guts a Espa­nya. Res em lliga emo­ci­o­nal­ment a aque­lles ter­res. No els he fet mai res perquè ara empre­so­nin polítics, men­tei­xin sobre esco­les i mit­jans públics, por­tin als jut­jats els que van expli­car a les esco­les l’1-O i no els que les van des­tros­sar i van agre­dir gent pacífica.

De veri­tat, amics inde­pen­den­tis­tes que encara dieu que no s’ha de bar­re­jar la política amb l’esport, que sereu capaços de cele­brar una cis­te­lla de Pau Gasol o un gol de Gerard Piqué ves­tint la samar­reta de la roja? Encara esteu dis­po­sats a com­par­tir, ni que sigui un ins­tant de joia amb el Borbó, Rajoy o els pio­lins? Soc peri­o­dista espor­tiu i tinc una feina per fer, però la faré, quan arribi el moment, amb la ment ben lliure i el cor de pedra.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.