Opinió

On eres?

Sergio García té l’esperit competitiu d’un pura sang i una emoció contagiosa

L’Espanyol té un problema amb el gol. Nou dianes en dotze partits de lliga. Un trist balanç que comença a fer forat en l’autoestima blanc-i-blava. Tot i que en alguns moments el joc arriba a ser brillant, aquest és un esport de precisió i detalls. La imatge més paradigmàtica es va veure diumenge contra el València. L’Espanyol va sublimar el seu futbol durant una hora, però no en va fer prou per traslladar la seva superioritat al marcador. No és la primera vegada que els periquitos topen amb aquesta trista realitat. Un bucle sense fi que ancora l’equip en la classificació. “Juguem molt millor que l’any passat, però de les sensacions no es viu”, deia, amb raó, Quique Sánchez Flores. La realitat va per una altra banda i fa mal als ulls: dos punts menys que l’any passat i tres menys que fa dos anys amb Sergio González en aquests moments del curs. Massa garrotades per a un equip irregular i una afició fatigada pel trànsit lent cap a l’èxit. Europa, ara mateix, sembla una utopia. La grisor tenyeix la il·lusió blanc-i-blava, però una espurna d’esperança es va dibuixar diumenge pel futbol desplegat contra el València i la presència de Sergio García. “On eres?” es preguntava la majoria de l’afició que omplia les grades del RCDE Stadium. Falete va mostrar, en la seva primera titularitat, l’ambició, la verticalitat i l’emoció que es demana a qualsevol jugador. Ell va contagiar a la graderia el bri d’esperança que reclama aquest Espanyol. Ho va fer tot bé. Va aguantar els noranta minuts dempeus i només li va faltar el gol. Té 34 anys, però el seu esperit competitiu és el d’un pura sang. Va formar una parella atacant amb Gerard Moreno que està cridada a donar moltes alegries, i més en aquests moments en què la falta de gol sembla un estigma. No me n’amago, soc un enamorat de Sergio García, i diumenge va donar la raó als molts que pensem que els mals tenen remei amb ell. Ha hagut d’arribar la dotzena jornada per tornar a gaudir de la plenitud del seu futbol i ha demostrat que les seves ganes de protagonisme no eren una rebequeria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.