Un 24 de novem­bre com el d’avui però del 1859 es va publi­car el lli­bre L’ori­gen de les espècies del fins lla­vors des­co­ne­gut natu­ra­lista Char­les Darwin. Una obra fona­men­tal de les que mar­quen un abans i un després en la història de la huma­ni­tat, que va començar a pas­sar del cre­a­ci­o­nisme religiós a l’expli­cació científica de l’evo­lució i la selecció natu­ral. Què fa Darwin en aquesta columna d’esports? Aju­dar-me a inten­tar par­lar de fenòmens de l’esport que sovint s’esca­pen a la lògica i als rao­na­ments més apa­rents. Un dels casos més apas­si­o­nants d’èxit pro­lon­gat i de lon­ge­vi­tat com­pe­ti­tiva de la història de l’esport el tenim tots molt pre­sent. El que pro­ta­go­nit­zen Roger Fede­rer i Rafa Nadal. És molt difícil que en un esport apa­re­guin en la mateixa franja tem­po­ral dos fenòmens d’aquesta mag­ni­tud. En tots els esports hi ha històries de grans riva­li­tats que han engran­dit la seva espe­ci­a­li­tat i que als afi­ci­o­nats ens han apas­si­o­nat i ins­pi­rat. Però el que estan fent Nadal i Fede­rer quan ja tenen unes car­re­res difícil­ment igua­la­bles sense més moti­vació espe­cial que les ganes de com­pe­tir, de con­ti­nuar com­pe­tint, és una situ­ació que ens explica més coses que les pura­ment espor­ti­ves. Són també una lliçó de vida. I no només per l’espor­ti­vi­tat que acom­pa­nya les seves car­re­res. Segu­ra­ment, són uns pri­vi­le­gi­ats i estan dotats d’un talent espe­cial, però hi ha molt més que això i segu­ra­ment neces­si­taríem algú com Darwin que ens ho expliqués. Als sim­ples afi­ci­o­nats només ens queda ren­dir-nos a l’evidència. I jo, com a ana­lista, he tin­gut ganes de par­lar-ne quan pre­ci­sa­ment el Mas­ters l’ha gua­nyat un aspi­rant a suc­ceir-los. Feli­ci­tats, Dimi­trov! Gràcies, Roger i Rafa! Fins sem­pre.