I al final, no s’ha acabat el món. L’apocalipsi a què s’ha abraçat verbalment la FEB els últims mesos si no podia convocar els millors –“si això surt malament, retirarem Pau Gasol”, va arribar a dir Jorge Garbajosa en una entrevista a El País, fa onze dies– ha quedat desmentit després de la disputa de la primera finestra FIBA. Espanya ha traçat amb fermesa el primer tram del camí cap al proper mundial del 2019, amb un 2-0 i aparca la carpeta fins al proper mes de febrer.

Ofuscada a donar suport a la FIBA i molt bel·ligerant contra l’Eurolliga, la federació espanyola s’ha oblidat de tota la resta les últimes setmanes. També dels que finalment han saltat a la pista per lluitar pel bitllet al mundial i no perdre abans del compte el dels propers Jocs. Garbajosa s’hi ha referit només quan era inevitable, quan va saber-se definitivament que els onze preseleccionats d’equips de l’Eurolliga no hi anirien. I Mediaset, televisió que n’havia adquirit els drets, no va tardar ni un dia a anunciar que no emetria els partits. Un extrem que va canviar, suposadament per pressions d’altes esferes, apel·lant a la selecció espanyola com a “tema d’estat”. Poc tacte i excessiva falta de respecte a un grup que, si bé no té la dimensió de talent i mediàtica dels Gasol, Ricky, Navarro o Rudy, disposa d’hores de vol al màxim nivell. No són uns qualssevol. Estem parlant de tres peces que superen els 500 partits en la Lliga Endesa (Oliver, Vidal i Fran Vázquez), tres més que n’han jugat més de 200 (Rabaseda, Jaime Fernández i Llovet) i un altre com Quino Colom, que ve de ser l’MVP del mes d’octubre en la VTB. Són jugadors de plenes garanties per competir i se’ls hauria de tenir –més enllà del respecte mencionat abans– una altíssima consideració. Han acceptat el repte de jugar aquests partits de finestres amb il·lusió i sense demanar res a canvi. Saben que, en cas d’assolir la classificació per al mundial, potser cap d’ells en podrà disfrutar. I, si no hi accedissin, els assenyalarien per sempre pel fracàs que suposaria. Poca broma.