Mercat

Si parléssim del Barça com una empresa ple­na­ment cap­da­van­tera, el pre­si­dent aple­ga­ria el nombrós staff tècnic per espa­vi­lar-lo. Nois, comença el mer­cat d’hivern, teniu un mes per des­fer-vos de tot allò que no aporta res al ves­ti­dor i enlles­tir la feina acu­mu­lada. Entre els paràmetres d’actu­ació, queda pro­hi­bit inflar el dis­pa­rat per­cen­tatge de sous, obli­deu-vos de pagar el gust i les ganes per qual­se­vol mit­ja­nia i apro­fi­teu el filial per fer con­fiança a les pro­me­ses, un cop com­pro­va­des les escas­ses pres­ta­ci­ons actu­als d’allò que l’eufe­misme deno­mina fons d’armari. Par­lem d’un pla de tre­ball ina­jor­na­ble en cas que vul­guin aug­men­tar les pos­si­bi­li­tats d’èxit a final de tem­po­rada. El fut­bol sem­pre es declina en pre­sent i no valen més excu­ses. El moment és ara, amb la idea i l’ambició d’enfor­tir les bones sen­sa­ci­ons ofer­tes per un tècnic asse­nyat que ha començat a cons­truir pels fona­ments defen­sius i que ha de com­ple­tar l’obra. Li queda encara mitja casa per fer, que no ens enllu­er­nin els resul­tats. Cal tro­bar incor­po­ra­ci­ons amb garan­ties, en plu­ral. En espe­cial, cen­trats en la ger­nació de mig­cam­pis­tes, on falta solvència si vols evi­tar que Messi reculi i s’allu­nyi de la por­te­ria, tendència que faci­lita la resistència rival. Cal bui­dar l’equip de gent aco­mo­dada, feliç de per­ce­bre fit­xes inver­sem­blants sense neces­si­tat de cor­res­pon­dre. Sous que, a sobre, espan­ten l’interès d’hipotètics com­pra­dors. Tam­poc s’han de resig­nar que alguns hagin vis­cut una cai­guda estre­pi­tosa del seu valor. I res de rega­lar-los o mal­ven­dre’ls, es tracta de gas­tar bé tot allò que acon­se­guei­xis de ven­des, nove­tat impres­cin­di­ble després de la for­mi­da­ble inversió dels últims estius, que no ha ofert, evi­dent­ment, el resul­tat glo­bal espe­rat.

Qual­se­vol afi­ci­o­nat amb cri­teri sabria a qui des­pat­xar, sense neces­si­tat d’asse­nya­lar-los pel nom. Uns quants, tam­poc cal neteja a fons. Canvi de cro­mos al ves­ti­dor amb l’objec­tiu d’enfor­tir el grup, cor­re­gir a temps i evi­tar frus­tra­ci­ons a final de cam­pa­nya. Tot ple­gat, a cost zero o ben baix, que ja n’hi ha prou de mal­ba­ra­tar, d’inver­tir for­mi­da­bles quan­ti­tats sense obte­nir retorn. Tam­poc par­lem d’un dal­ta­baix, un cop repas­sats els números i tra­jectòria en aquest pri­mer tram de cam­pa­nya, en espera de Dem­belé i de la natu­ral pro­gressió d’un col·lec­tiu ben por­tat pel nou tècnic. Resulta fàcil i enganyós mini­mit­zar el pano­rama cen­trant l’atenció, exclu­si­va­ment, en Cou­tinho i afron­tar una altra picos­sada de traspàs. Sense manies ni dub­tes, l’anàlisi acon­se­lla des­pat­xar gent que ha tocat sos­tre gau­dint de sobra­des opor­tu­ni­tats i surt a la gespa incapaç d’apor­tar valor, per la raó que sigui. L’objec­tiu, anar ben calçats a la pri­ma­vera en lloc de con­for­mar-nos amb la sabata i l’espar­de­nya, avui força camu­fla­des per les victòries. Es trac­ta­ria d’exi­gir que l’staff jus­ti­fiqués el sou i cor­regís tries erra­des. El mer­cat con­sis­teix a anti­ci­par-se als pro­ble­mes, accep­tar que el Barça va just i posar-hi remei, que ja toca. Molt ens temem que aquesta expo­sició es quedi en un altre desig fallit. En aquest club, la lògica s’entén com fut­bol-ficció. Toca tor­nar al model cone­gut, sos­te­ni­ble, fit­xar només el que no tens a casa i pagar sous assu­mi­bles, però deu ser que tot ple­gat és massa com­pli­cat. Aquesta plan­ti­lla s’emporta el 80% del pres­su­post. Qui ha permès tal des­propòsit?