Des del cos tècnic fins als met­ges del pri­mer equip van haver de fre­nar l’ímpetu d’Ous­mane Dembélé, que ja es veia amb for­ces per par­ti­ci­par uns minuts en el clàssic del San­ti­ago Ber­nabéu en el que va ser l’últim par­tit de l’any 2017. L’extrem francès, jove i tot il·lusió, fri­sava per rea­parèixer en aquest gran par­tit i, pos­si­ble­ment, ho hau­ria pogut fer mèdica­ment. Però tot­hom al club li ha fet enten­dre que calia anar amb pre­caució, que les lesi­ons mus­cu­lars no són una broma, i menys en un juga­dor explo­siu com ell i que calia que la seva rein­serció a la com­pe­tició fos gra­dual, sense pres­ses. De fet, només va tenir temps de dis­pu­tar 122 minuts amb el Barça abans de tren­car-se el tendó del bíceps femo­ral de la cama esquerra al camp del Getafe. Ja aquell dia, Ernesto Val­verde li va donar un lleu­ger toc d’atenció recor­dant que si no hagués inten­tat un cop de taló, una acció “agres­siva”, hau­ria mini­mit­zat molt el risc de lesi­o­nar-se i que un juga­dor “més veterà” pos­si­ble­ment no ho hau­ria fet. Públi­ca­ment, aquests últims dies, el tècnic ja ha avi­sat que seria molt pru­dent amb el retorn de Dembélé als ter­renys de joc. Té motius de sobres per ser-ho.

El pri­mer és perquè cal cui­dar un dels grans actius espor­tius de pre­sent i futur del club, la inversió més alta mai feta. Un fut­bo­lista que pot arri­bar a cos­tar gai­rebé 150 mili­ons d’euros entre fixos i vari­a­bles i que de cap de les mane­res es pot per­me­tre que es con­ver­teixi en un juga­dor de vidre, amb cons­tants pro­ble­mes mus­cu­lars. I l’altre és pura­ment espor­tiu. No hi ha cap dubte al club que Dembélé és un juga­dor dife­rent, amb un gran talent i amb unes apti­tuds espec­ta­cu­lars per aca­bar con­ver­tint-se en un fut­bo­lista majúscul mal­grat que només té vint anys. Però també és cert que sense ell, el Barça de Val­verde ha acon­se­guit grans resul­tats –líder sòlid en la lliga i a vui­tens de la Cham­pi­ons– i que cada cop es troba més còmode amb aquest 4-4-2 on el mig del camp està més reforçat que no pas amb un tri­dent ofen­siu al davant. Pre­ci­sa­ment, la presència de tres davan­ters tan defi­nits són, en part, el que van fer per­dre l’equi­li­bri al Barça de Luis Enri­que. Ernesto Val­verde té temps per anar tre­ba­llant en la inclusió de Dembélé en aquest sis­tema i també en el 4-3-3. Com tot, el francès neces­si­tarà un procés d’adap­tació a un estil de joc, el del Barça, bas­tant defi­nit i on la majo­ria de pilo­tes pas­sen pels peus de Leo Messi. L’argentí s’està tro­bant molt a gust jugant envol­tat de mig­cam­pis­tes i ser­vint pilo­tes a Luis Suárez i a Pau­linho, que està sor­pre­nent amb les seves arri­ba­des des de la segona línia. La con­nexió entre Messi i el bra­si­ler és notòria i està donant els seus fruits.

Caldrà temps, per tant, perquè Dembélé enten­gui el joc blau­grana i perquè reforci la sin­to­nia amb els seus com­panys, i en espe­cial de Messi, el gran aglu­ti­na­dor ofen­siu de l’equip. El francès haurà de tenir paciència, començant per jugar uns minuts en la copa con­tra el Celta perquè se suposa que rebrà l’alta just abans d’aquest par­tit, i anar entrant de mica en mica en la dinàmica del grup. Ningú té cap dubte que amb el seu retorn el Barça serà més fort i que suma un gran recurs de cara al final de la tem­po­rada.